Les Dates
Dissabte 28 d’abril, a les 19 h
El Lloc
Paraninf de la Universitat de Barcelona
Plaça Universitat. Edifici de la Universitat de Barcelona.
Gran Via de les CC, 585, Barcelona
El Concert
Concert gratuït.
Obra magna.
Lloc emblemàtic.
Director: Pablo Larraz.
150 cantaires + Orquestra i orgue.
L’Estil
Clàssic. 40 minuts
Els Intèrpreds
Coral de la Facultat de Farmàcia de la UB.
Cor Iolis de la Facultat de Física de la UB.
Coral de la UAB.
Coral Renaixença de St. Boi del Llobregat.
Cor de Cambra de la Diputació de Girona.
Orquestra de Cambra Terrassa 48.
L’artista més destacat
El director: Pablo Larraz.
Neix a Jaca, on obté el títol professional de piano. Cursa Magisteri musical a la UAB i piano al Conservatori Municipal de Barcelona, sota la tutela de Carme Poch, i obté la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el porta a formar part d’alguns dels cors més importants de Catalunya, com ara l’Orfeó Gracienc i la Coral Cantiga, i també de Vozes de al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat en diverses ocasions amb la Coral Sant Jordi, el Cor Lieder Càmera i el Coro Barroco de Andalucía.
Estudia direcció coral a l’ESMUC sota la tutela dels mestres Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig. Ha estat director titular del Cor Jove de l’Orfeó Gracienc i del Cor Diaula, entre d’altres, i actualment dirigeix el Cor de Cambra de la Diputació de Girona i el cor juvenil Albada de l’Agrupació Cor Madrigal.
Ha dirigit el Rèquiem de Mozart, el Glòria en re major de Vivaldi, i també cantates de Bach i el Membra Jesu Nostri de Buxtehude. Al llarg de la seva carrera, H. Purcell ha estat molt present en les seves produccions: ha dirigit l‘oda d’aniversari Come ye sons of Art i Funeral Sentences, així com l’òpera Dido and Aeneas amb l’Orquestra Barroca Catalana i el Cor Albada.
Des de l’any 2010 és l’assistent del director de l’Orfeó Català, a més de coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical que reben els cantaires que l’integren.
El Compositor
Gabriel Fauré (França, 1845-1924) va compondre el seu Rèquiem entre el 1887 i el 1891. L’any 1888 se’n va estrenar una versió incompleta a París amb orquestra de cambra, però en la partitura que es publicà el 1901 ja es va incloure una orquestra simfònica, resultat de diverses proves que el compositor va dur a terme en les diferents execucions del Rèquiem en la dècada de 1890. L’obra es va interpretar en el seu propi funeral, l’any 1924.
El Rèquiem de Fauré és una obra inusual entre les altres aportacions que aquest gènere ha tingut al llarg del temps, més propenses, en general, a incidir en l’aspecte dramàtic del moment d’enfrontar-se a la mort. Aquest passatge, en canvi, resulta esperançador i reconciliador en l’obra de Fauré, sempre d’acord amb la idea de la mort que defensava. Així, ell mateix entenia aquest instant com "un feliç alliberament en lloc d'una experiència dolorosa" i per això afirmava que el seu Rèquiem era tendre, "tan tendre com ho sóc jo mateix" o fins i tot "una cançó de bressol sobre la mort“, una visió totalment allunyada de la trompeteria del judici final i del plor desesperançat de les ànimes condemnades.
La Curiositat
Fauré va voler escriure un Rèquiem que desterrés la imatge d'ira de Déu i fos una abraçada a l'ànima del difunt.
On Aconseguir les entrades
Preu: Entrada Gratuïta
