Del 26 de gener al 26 de febrer. De dimecres a divendres a les 20.30 h Dissabtes a les 18.00 h i 22.00 h Diumenge a les 18.00 h
El Lloc
Teatre Lliure- MONTJUÏC - SALA FABIÀ PUIGSERVER
Pg Santa Madrona, 40
Barcelona, 08038
La Sinopsis
Herman Quitt, el propietari d'un trust d'empreses d'alt nivell, un bon dia entra en crisi amb el món. En una reunió amb altres empresaris, els proposa la fundació d'un holding per dominar tots els mercats i eliminar els competidors, acordant preus i estratègies de mercat conjuntes. Passat un temps, aquests empresaris van descobrint que Quitt no respecta cap dels acords i que els està conduint cap a la fallida.
El gènere i durada
Drama
Motius per anar-hi
Lluís Pasqual estrena un text de Handke de 1973, una reflexió esgarrifosament actual sobre els mecanismes del capitalisme.
El Repartiment
· Andreu Benito Bertolt, Koerber-Kent
· Jordi Boixaderas, Hans
· Jordi Bosch, Karl-Heinz Lutz
· Eduard Fernández, Herman Quitt
· Míriam Iscla, senyora Quitt
· Lluís Marco, Harald von Wullnow
· Marta Marco, Paula Tax
· Boris Ruiz, Franz Kilb
L’actor més destacat
Nascut a Barcelona en 1964, Eduard Fernández és un prestigiós actor que ha combinat el cinema amb el teatre i la televisió. Per al cinema ha intervingut en pel·lícules com a Coses que Fan que la Vida valgui la Pena, de Manuel Gómez Pereira, A la Ciutat, de Cesc Gai, El Misteri Galíndez, de Gerardo Herrero, L'Embruixament de Xangai, de Fernando Trueba, Smoking Room, de Roger Gual i Julio Wallovits, i per la qual va aconseguir el Premi Butaca al Millor Actor i un Premi en el Festival de Cinema Español de Màlaga, i Fausto 5.0, d'Isidro Ortiz i La Fura dels Baus, per la qual va guanyar el Goya al Millor Actor, va ser considerat el Millor Actor en Fantasporto, va aconseguir el Cuervo de Plata Millor Actor, el Premi Sant Jordi Millor Actor i el Premi Millor Actor en el Festival Internacional de Cinema de Sitges.
A més ha treballat a Son de Mar, de Bigas Lluna, per la qual va rebre una nominació al Goya al Millor Actor de Repartiment, La Veu del seu Amo, d'Emilio Martínez Lázaro, El Porter, de Gonzalo Suárez, Zàping, de Chumilla Carbajosa, Els Llops de Washington, de Mariano Barroso, per la qual va aconseguir el Premi Sant Jordi Millor Actor, una nominació al Goya al Millor Actor Revelació, i un Premi Ondas al Millor Actor.
El Director
Lluís Pasqual i Sánchez (Reus, 5 de juny de 1951) Es llicencià en Filosofia i Lletres en l'especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Començà a fer teatre a l'entorn del Centre de Lectura de Reus i fou cofundador de la companyia La Tartana-Teatre Estudi. Paral·lelament s'integrà en el Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, estudià al Estudis Nous de Teatre-Centre d'Estudis d'Expressió, on rebé la influència de Josep Montanyès, i després a l'Institut del Teatre, on coincidí amb Fabià Puigserver. Amb aquest realitzà el muntatge La setmana tràgica, el 1975. Va fundar el Teatre Lliure el 1976 que es va obrir amb un obra dirigida per Pasqual titulada Camí de nit de 1854, espectacle que ell mateix va escriure. El 1983 fou nomenat director del Centro Dramàtic Nacional-Teatro María Guerrero de Madrid.
El 1990 se'n va anar a París i durant sis anys va dirigir el Teatre d'Europa - Théâtre de l'Odéon i mentrestant va dirigir també la Biennal de Teatre de Venècia (1995-1996). De 1997 a 1999 fou comissionat per l'Ajuntament de Barcelona per al frustrat "Projecte Ciutat del Teatre", i fou codirector del Teatre Lliure de Barcelona des el 1998 fins el 31 de desembre del 2000 amb Guillem-Jordi Graells. Ho compaginà tot amb la direcció en altres teatres i companyies entre 1981 i 1996.
El 2001 va estrenar La tempestat, de William Shakespeare, al Teatro San Martín de Buenos Aires, amb Alfredo Alcón, i la versió espanyola de Tot esperant Godot de Samuel Beckett. Posteriorment ha dirigit noves estrenes. Més recentment ha estat nomenat director artístic del Teatro Arriaga de Bilbao, fins que des del 2010 ha assumit novament la direcció general del Teatre Lliure de Barcelona, amb els seus dos espais (el tradicional de Gràcia i el del Palau de l'Agricultura a Montjuïc).
L’estil
No es pot obviar l'abast d'aquest escriptor, l'obra del qual recupera la trascendència de l'experiència subjectiva en un món alienat. El propi director explica: "És com un gran poema dramàtic, i la gent es trobarà dins d´un caos estrany". "Com si es tractés d'una crònica poètica, acompanyada d'una gran ironia i d'un pervers sentit de l'humor.
Els Autors
Nascut a Griffen (Àustria) el 1942, Handke es dóna a conèixer com a escriptor amb un breu text radiofònic, La inundació, el 1963. Els seus escrits d’aquella època recorden els relats de Kafka (un d’ells, a més, porta per títol El procés i la dedicatòria “Per a Franz K.”). Es vincula al Grup de Graz i comença publicar a la revista Manusckripte. El 1966 publica Les vespes, la seva primera novel·la. Amb La por del porter al penalti, el 1970 aconsegueix un ressò internacional i des de llavors ha estat traduït a molt diversos idiomes. En la seva extensa carrera, no exempta de polèmica i en la qual ha estat titllat sovint d’enfant terrible, Handke ha escrit relats, textos dramàtics, novel·les, dietaris, poemes... Totes les seves peces, però, no corresponen només a un únic gènere. També ha realitzat diversos acostaments al cinema. A banda de fer d’actor alguna vegada, ha dirigit adaptacions per a la pantalla d’alguns dels seus llibres i ha elaborat diversos guions basats en les seves obres per al director alemany Wim Wenders. Considerat un dels escriptors més representatius de la literatura en llengua alemanya.
La Curiositat
Considerat un dels escriptors més representatius de la literatura en llengua alemanya posterior a la generació de Günter Grass, el 1973 Handke, va ser guardonat amb el premi Georg Büchner – el Premi Cervantes de la Llengua Alemanya – al qual va renunciar.
El Vídeo
On Comprar les Entrades
Preu: De 22 a 27 euros
