El 28, 30 de Gener i 1 i 3 de Febrer a les 20 hores
L’Argument
La intriga se centra en el desig que sent el comte d’Almaviva per Susanna, cambrera de la comtessa i a punt de casar-se amb Figaro, que voldria posseir invocant el ius primae noctis (dret a cuixa), i la reacció àgil i decidida de Figaro, que –amb la complicitat de Susanna i la comtessa– prepara una trampa que posarà en evidència el seu senyor. Són també personatges decisius el patge Cherubino, enamorat de l’amor; Don Bartolo, antic tutor de la comtessa, i Marcellina, que resultaran –en un gran cop d’efecte– pares de Figaro; el mestre de música Don Basilio, i Barberina, filla del jardiner. En l’escena final, quan tot sembla haver retornat a l’ordre inicial, la música de Mozart s’amara d’una intensa malenconia que ens dóna la clau de l’obra: com és d’efímera la il·lusió de trobar la felicitat en aquest món.
Els Roles
Role | Veu | Intèrpred |
Comtessa | Soprano | Maite Alberola |
Susanna | Soprano | Ainhoa Garmendia |
Comte | Baríton | Borja Quiza |
Figaro | Baríton | Joan Martín-Royo |
Cherubino | Mezzosoprano | Maite Beaumont |
Marcellina | Soprano | Marie McLaughlin |
Bartolo | Baix | Gianluca Buratto |
Basilio | Tenor | Roger Padullés |
Don Curzio | Tenor | Vicenç Esteve |
Antonio | Baix | Valeriano Lanchas |
Barbarina | Soprano | Naroa Intxausti |
La Cantant més Destacada
Ainhoa Garmendia (Sant Sebastià, 26 d'octubre de 1974) és una soprano basca. Cursa estudis d'acordió i piano abans d'entrar a l'escola de l'Orfeó Donostiarra i dedicar-se al cant. Es perfecciona a l'Escola Superior de Cant de Madrid amb el professor Manuel Cid. El 1997 i 1998 estudia amb Elena Lazarska a la Universität für Musik und Darstellende Kunst Wien de Viena. Actualment rep consells de tècnica vocal del professor Josef Frakstein.
El 1995 debuta com a Norina a Don Pasquale. Premiada en nombrosos concursos nacionals i internacionals, Ainhoa Garmendia, passa a formar part el 1999 de l'escola d'òpera CNIPAL de Marsella, on prepara el seu repertori durant dos anys.
Des de 2001, està contractada com a solista a l'Òpera de Leipzig on interpreta els papers de Susanna (Les noces de Fígaro), Marzelline (Fidelio), Ännchen (El franctirador), Llissa (La sonnambula), Musetta (La Bohème).
La temporada 2005-2006, debuta amb el paper de Despina (Così fan tutte) al Festival de Glyndebourne i al Royal Albert Hall, sota la direcció de Ivan Fischer. També interpreta el paper de Marzelline (Fidelio) a l'Òpera de Marsella i el de Lisa (La Sonnambula) a la Deutsche Oper de Berlín.
L’Estructura de l’Obra
Quatre actes. Durada 3 hores i 30 minuts.
El Compositor
Wolfrang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756 – Viena, 1791) va ser un compositor i pianista austríac, el qual se’l pot considerar com a pont entre el final del Neoclasicisme i el principi del Romanticisme. Nen precoç i amb només 6 anys va organitzar el primer concert per als emperadors de l’imperi Austro-Hungarès. L’artista va composar nombroses obres mestres tan en el terreny simfònic, on presenta 49 simfonies, com vocal amb 19 misses, i operístic on destaquen Le Nozze di Figaro, Don Giovanni, Così fan tutte, La Clemenza di Tito i Die Zauberflöte (La Flauta Màgica). El seu geni dramàtic va influir als seus seguidors, en especial als representants del teatre líric romàntic: Beethoven, Weber i Wagner.
L’Estil
La música de Mozart aconsegueix un equilibri formal admirable entre el tempo dramàtic i el musical. El resultat és una extraordinària comèdia humana –Ponte la definí commedia per musica i no pas opera buffa– que constitueix una al·legoria de la recerca de la felicitat, de la necessitat d’amor, sigui vist com a desig sexual –el comte o Cherubino–, com a nostàlgia d’una felicitat perduda –la comtessa–, com a pur afecte familiar –Figaro i Susanna–, però que es presenta sempre amenaçat per la desconfiança i la traïció.
La música incorpora nombrosos préstecs de l’opera seria, amb àries d’una tristesa que no té res a veure amb la tradició còmica i també amb els desmesurats finals dels actes segon i quart. L’orquestració acompanya magistralment els registres estilístics del que és patètic, buffo o líric i el dens diàleg entre veus i instruments ens dóna la dimensió de les emocions i dels sentiments que recorren l’òpera.
L’Ària més destacada
Trobaràs, en el link de sota, de l’ària duet Sull’aria:
Link - vídeo de l'ària
El Llibret
El llibret es basa en l’obra teatral de Beaumarchais La folle journée ou Le mariage de Figaro (1784), la segona de la trilogia del gran autor francès iniciada amb Le barbier de Séville (1775) i conclosa amb La mère coupable (1792).
Link - El Llibret de l'òpera
La Curiositat
Da Ponte obtingué el permís de l’emperador Josep II, malgrat la gran càrrega de crítica social de l’obra –el criat Figaro simbolitza la revolta de l’estament popular–, i va saber evitar els moments més conflictius, però hi mantingué els aspectes més satírics i, també, el dibuix magistral dels caràcters.
Si Vols Aprofundir Més
Web oficial del Gran Teatre del Liceu
