Android App

Agenda

Google Plus

Facebook

Twitter

Newsletter

Iphone App

Le Nozze di Figaro – Gran Teatre del Liceu

Les Dates


El 28, 30 de Gener i 1 i 3 de Febrer a les 20 hores

L’Argument

La intriga se centra en el desig que sent el comte d’Almaviva per Susanna, cambrera de la comtessa i a punt de casar-se amb Figaro, que voldria posseir invocant el ius primae noctis (dret a cuixa), i la reacció àgil i decidida de Figaro, que –amb la complicitat de Susanna i la comtessa– prepara una trampa que posarà en evidència el seu senyor. Són també personatges decisius el patge Cherubino, enamorat de l’amor; Don Bartolo, antic tutor de la comtessa, i Marcellina, que resultaran –en un gran cop d’efecte– pares de Figaro; el mestre de música Don Basilio, i Barberina, filla del jardiner. En l’escena final, quan tot sembla haver retornat a l’ordre inicial, la música de Mozart s’amara d’una intensa malenconia que ens dóna la clau de l’obra: com és d’efímera la il·lusió de trobar la felicitat en aquest món.


Els Roles


Role
Veu
Intèrpred
Comtessa
Soprano
Maite Alberola
Susanna
Soprano
Ainhoa Garmendia
Comte
Baríton
Borja Quiza
Figaro
Baríton
Joan Martín-Royo
Cherubino
Mezzosoprano
Maite Beaumont
Marcellina
Soprano
Marie McLaughlin
Bartolo
Baix
Gianluca Buratto
Basilio
Tenor
Roger Padullés
Don Curzio
Tenor
Vicenç Esteve
Antonio
Baix
Valeriano Lanchas
Barbarina
Soprano
Naroa Intxausti


La Cantant més Destacada

Ainhoa Garmendia (Sant Sebastià26 d'octubre de 1974) és una soprano bascaCursa estudis d'acordió i piano abans d'entrar a l'escola de l'Orfeó Donostiarra i dedicar-se al cant. Es perfecciona a l'Escola Superior de Cant de Madrid amb el professor Manuel Cid. El 1997 i 1998 estudia amb Elena Lazarska a la Universität für Musik und Darstellende Kunst Wien de Viena. Actualment rep consells de tècnica vocal del professor Josef Frakstein.

El 1995 debuta com a Norina a Don Pasquale. Premiada en nombrosos concursos nacionals i internacionals, Ainhoa Garmendia, passa a formar part el 1999 de l'escola d'òpera CNIPAL de Marsella, on prepara el seu repertori durant dos anys.

Des de 2001, està contractada com a solista a l'Òpera de Leipzig on interpreta els papers de Susanna (Les noces de Fígaro), Marzelline (Fidelio), Ännchen (El franctirador), Llissa (La sonnambula), Musetta (La Bohème).

La temporada 2005-2006, debuta amb el paper de Despina (Così fan tutte) al Festival de Glyndebourne i al Royal Albert Hall, sota la direcció de Ivan Fischer. També interpreta el paper de Marzelline (Fidelio) a l'Òpera de Marsella i el de Lisa (La Sonnambula) a la Deutsche Oper de Berlín.

L’Estructura de l’Obra

Quatre actes. Durada 3 hores i 30 minuts.

El Compositor

Wolfrang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756 – Viena, 1791) va ser un compositor i pianista austríac, el qual se’l pot considerar com a pont entre el final del Neoclasicisme i el principi del Romanticisme. Nen precoç i amb només 6 anys va organitzar el primer concert per als emperadors de l’imperi Austro-Hungarès. L’artista va composar nombroses obres mestres tan en el terreny simfònic, on presenta 49 simfonies, com vocal amb 19 misses, i operístic  on destaquen Le Nozze di Figaro, Don Giovanni, Così fan tutte, La Clemenza di Tito i Die Zauberflöte (La Flauta Màgica). El seu geni dramàtic va influir als seus seguidors, en especial als representants del teatre líric romàntic: Beethoven, Weber i Wagner.

L’Estil

La música de Mozart aconsegueix un equilibri formal admirable entre el tempo dramàtic i el musical. El resultat és una extraordinària comèdia humana –Ponte la definí commedia per musica i no pas opera buffa– que constitueix una al·legoria de la recerca de la felicitat, de la necessitat d’amor, sigui vist com a desig sexual –el comte o Cherubino–, com a nostàlgia d’una felicitat perduda –la comtessa–, com a pur afecte familiar –Figaro i Susanna–, però que es presenta sempre amenaçat per la desconfiança i la traïció.

La música incorpora nombrosos préstecs de l’opera seria, amb àries d’una tristesa que no té res a veure amb la tradició còmica i també amb els desmesurats finals dels actes segon i quart. L’orquestració acompanya magistralment els registres estilístics del que és patètic, buffo o líric i el dens diàleg entre veus i instruments ens dóna la dimensió de les emocions i dels sentiments que recorren l’òpera.

L’Ària més destacada

Trobaràs, en el link de sota, de l’ària duet Sull’aria:

 Link - vídeo de l'ària 

El Llibret

 El llibret es basa en l’obra teatral de Beaumarchais La folle journée ou Le mariage de Figaro (1784), la segona de la trilogia del gran autor francès iniciada amb Le barbier de Séville (1775) i conclosa amb La mère coupable (1792).

Link - El Llibret de l'òpera 

La Curiositat

Da Ponte obtingué el permís de l’emperador Josep II, malgrat la gran càrrega de crítica social de l’obra –el criat Figaro simbolitza la revolta de l’estament popular–, i va saber evitar els moments més conflictius, però hi mantingué els aspectes més satírics i, també, el dibuix magistral dels caràcters.

Si Vols Aprofundir Més

Web oficial del Gran Teatre del Liceu 


La Vampira del Raval

Bufaganda

14:45 Música entre dues guerres

L'espera

Agost

Yo, Sola

Coriolà

Sade was myself

Impro Horror Show

Gènesi una idea d'Europa


Intocable

The Artist

La Pesca del salmó al Iemen

De tu ventana a la mía

Wilaya

El Bulli: Cooking in Progress

Katmandú

J.Edgar

War Horse

La intervención de Hugo


Catalunya Visió

CIFB

Catalunya 1400

Tecnorevolució

Més Fotoperiodisme

Eugène Delacroix

Goya. Llums i Ombres

Un Collage abans del Collage


Il Divo

Andreu Rifé

Rèquiem de Fauré

Ana Belén

Els Amics de les Arts

El Rèquiem de Mozart

Concert d'Aranjuez

Mikel Erentxun

Luz Casals

19 La Simfonia Linz


Big Mamma

Harlem Jazz Club

Joan Vidal Sextet

Miguel Zenon Quartet

Lluís Coloma Trio


Escriu un PreViu

La Bohème

Sarrià-St Gervasi òpera

Montserrat Caballé

Le Nozze di Figaro


Anys de Prosperitat

I el Món Gira

Biografia Steve Jobs

Obre els ulls i desperta

Olor de Tinta

El Jardí Oblidat

La Veu i la Fúria

1Q84

Les Ombres en la Nit

Carn de Canó