Del 27 de Febrer al 19 de Març al Gran Teatre del Liceu
L’Argument
Rodolfo, el protagonista, jove poeta somiador, idealista, s’enamora de Mimì, una cosidora pobra i plena de bondat, víctima de la terrible malaltia del moment, la tuberculosi. Marcello, el pintor, més realista, tot contrastant-hi té una relació més franca i conflictiva amb Musetta, una noia seductora i frívola, que mercadeja amb els seus encants. Completen el quadre dels bohèmis el músic Schaunard i el filòsof Colline, tots ells sempre mancats de diners i sobrevivint dins una picaresca més amarga que no pas les bromes que intenten emmascarar-la.
Els Roles
· Mimì – Soprano – Amant de Rodolfo
· Rodolfo – Tenor - Poeta, amant de Mimì
· Marcelo – Baríton – Pintor, amant de Musetta
· Musetta – Soprano – Amant de Marcelo
· Schaunard – Baríton – Músic
· Colline – Filòsof - Baix
Trobaràs en el link de sota el casting de cada sessió:
La Cantant més Destacada
Angela Gheorghiu estudia cant a l'Acadèmia de música de Bucarest. L’artista va ser invitada a la Royal Opera House de Covent Garden a Londres per cantar diversos papers (Nina a Chérubin de Massenet, Zerlina a Don Giovanni de Mozart, Mimì a La Bohème de Puccini) abans de ser coneguda pel gran públic interpretant La Traviata de Verdi el 1994 sota la direcció de Georg Solti, que dirigia aquesta obra per primera vegada a la seva vida.
La immensa bellesa física de la cantant, la seva insolent energia, els riscs estètics que pren, el timbre idealment verdià i el domini de la tessitura del paper li asseguren un triomf, comparable a la primera comtessa Almaviva de Kiri Te Kanawa o la primera Lucia de Joan Sutherland al mateix teatre.
Gheorghiu ha construït molt acuradament i lentament el seu repertori. Fins ara els personatges amb els quals té més afinitat són: Violetta (La Traviata), Mimì (La Bohème), Magda (La rondine), Adina (L'elisir d'amore), Juliette (Roméo et Juliette), Nedda (I Pagliacci) i Marguerite (Faust). La seva veu és entre soprano lírica i soprano dramàtica; també és capaç d'interpretar rols spinto.
L’Estructura de l’Obra
Tres actes. Durada 2 hores i 50 minuts
El Compositor
Giacomo Puccini (Lucca, actual Itàlia, 1858 Brussel·les, 1924) compositor italià. Hereu de la gran tradició lírica italiana, però al mateix temps obert a altres corrents i estils propis del canvi de segle, Puccini es va convertir en el gran dominador de l’escena lírica durant els primers decenis del segle XX. No va ser un compositor prolífic, només dotze òperes configuren els seu repertori.
Nascut en el si d’una família de tradició musical, va destacar per ser de ben jove un bon pianista i organista en la seva ciutat natal. El 1876, l’audició a Pisa d’Aida de Verdi va constituir una auntèntica revelació per ell, dedicant des d’aquest instant tots els seus esforços en la composició operística. Els seus anys d’estudi en el Conservatori de Milan confirmen aquesta decisió.
L’Estil
Text i música – d’un gran lirisme melòdic i d’una harmonia original i refinada – expliquen amb el sentimentalisme propi del melodrama italià la vida, els somnis, les alegries i les decepcions d’un grup de joves artistes al París del segle XIX, amb un final tràgic. Obra mancada d’una veritable intriga, els amors de Rodolfo i Mimì són el fil conductor d’unes escenes en les quals la fragilitat de la felicitat és el tema fonamental.
L’Ària
Resulta impossible destacar una única ària de la Bohème, són molts els moments musicals estimats i coneguts. En el primer quadre, a la gelada mansarda habitada per Rodolfo i Marcello, durant la Nit de Nadal, les de l’enamorament dels protagonistes, «Che gelida manina» del tenor i «Mi chiamano Mimì» de la soprano. Al segon quadre, al Cafè Momus del Barri Llatí, Musetta canta amb ritme de vals la famosa ària «Quando me’n vo’ soletta per la via» per engelosir Marcelo. Al tercer, després del duo entre Marcello i Rodolfo, en què aquest li confessa la greu malaltia de Mimì, la noia canta la trista ària «D’onde lieta usci» i aviat sentim el duo de reconciliació «Addio, sogni d’amor». És especialment emocionant l’ària final de Mimì, a la mansarda on ha tornat a morir, que evoca l’amor i la felicitat passats, «Sono andati? Fingevo di dormire», puntuada per les intervencions de Rodolfo, en la qual Puccini afirmava haver plorat quan l’escrivia i que encara avui fa plorar els espectadors.
El Llibret
Es tracta d’una «comèdia lírica» amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica basat en les Scènes de la vie de bohème, publicades en forma de fulletó (1845-48) per Henry Murger, i convertides el 1849 pel mateix Murger en una obra teatral de gran èxit.
Si Vols Aprofundir Més
