Del 27 de Gener al 6 de Febrer al Gran Teatre del Liceu
L’Argument
Es tracta d’una característica comèdia de caràcter amb elements patètics i sentimentals del nou drama burgès, protagonitzat per Ferramondo –el rondinaire de bon cor, molt afeccionat als escacs–, preocupat pels amors i problemes econòmics dels seus nebots Angelica i Giocondo. Angelica estima Valerio, jove noble i ric, i la parella està protegida per Marina, la majordoma. Giocondo s’oposa al casament de la seva germana per poder disposar del seu dot, que necessita per cobrir les despeses immoderades de la seva muller Lucilla, afeccionada al luxe i amb mà foradada. Ferramondo intenta casar Angelica amb el seu ric company en els escacs Dorval, però aquest s’adona dels sentiments de la noia i hi renuncia amb afecte i dignitat. El preceptiu final feliç clou l’obra.
Els Roles
- Angelica – Soprano - Elena de la Merced
- Castagna – Baríton – Josep Miquel Ramon
- Giacondo - Tenor – David Alegret
- Lucilla – Soprano – Veronique Gens
- Marina - Contralt – Patricia Bardon
- Dorval – Baix – Marco Vinco
- Ferramondo – Baix – Carlos Chausson
- Valerio – Tenor – Paolo Fanale
Véronique Gens (Orleans, 19 d'abril de 1966) és una soprano francesa. Va estudiar al Conservatori de París, debutant el 1986 sota la batuta de William Christie en el grup Les Arts Florissants. Treballa sovint amb Marc Minkowski, René Jacobs, Christophe Rousset, Philippe Herreweghe i Jean-Claude Malgoire. És destacada intèrpret de Mozart i Berlioz.
L’Estructura de l’Obra
Dos actes. Durada 2 hores i 45 minuts.
El Compositor
Vicent Martín i Soler havia començat la seva exitosa carrera a Nàpols, va fer algunes estades a la cort de Madrid, va estrenar en altres ciutats italianes i cap a l’any 1780 s’establí a Viena. Fou cridat a Sant Petersburg per l’emperadriu Caterina II, ciutat on morí el 1806. Sota la protecció de l’emperador Josep II, gran afeccionat a l’òpera, realitzà a Viena amb Da Ponte aquesta òpera goldoniana, que fou ben rebuda, no sols a la capital sinó també a fora: es representà a Praga el mateix any i a Venècia, Trieste, Dresden, Roma i Bolonya pocs anys després. També arribà aviat a París, Madrid, Londres i Barcelona (1791-94) i el 1796 a Sant Petersburg. En una reposició feta a Viena el 1789 quan el compositor ja era a Rússia, Mozart hi compongué dues noves àries que han quedat incorporades a la partitura.
La seva estrena al Gran Teatre del Liceu completa el coneixement per al nostre públic de la famosa trilogia d’aquests compositor i llibretista, formada, a més de la que comentem, per Una cosa rara ossia bellezza ed onestà (1786) i L'arbore di Diana (1787), ja representades al Liceu.
L’Estil
La música, plena de gràcia i agilitat, té melodies molt suggestives. En destaca l’ús del clarinet i el fagot i l’elegància i facilitat amb què acompanya les ingènues situacions. Les dues àries que hi afegí Mozart, que es mantenen en aquesta representació, donen un nou i estimulant al·licient a la partitura.
L’Ària
Trobaràs, en el link de sota, el vídeo promocional de l’obra:
El Llibret
Il burbero di buon core (El rondinaire de bon cor), «dramma giocoso» amb llibret del famós Lorenzo Da Ponte sobre l’obra escrita en francès per Goldoni Le bourru bienfaissant (1771), fou estrenada amb gran èxit al Burgtheater de Viena el 1786.
La Curiositat
L’òpera va comptar amb la presència de tres famosos cantants de la Viena del moment, com eren la soprano Nancy Storace al paper d'Angèlica, la també soprano Maria Piccinelli-Mandini al paper de Madama Lucilla, la contralt Maria Mandini al paper de Marina i el baix Francesco Benucci al paper de Ferramondo.
On comprar les entrades
Si Vols Aprofundir Més
