Josep M. Espinàs ha reunit en un llibre una selecció de les cartes dels lectors que ha rebut al llarg de tants anys. N’hi ha de doloroses i de pintoresques, i moltes cartes sorprenen pel seu contingut. Espinàs les respon ara en aquestes pàgines amb un plantejament gens convencional. Utilitza una llibertat absoluta per comentar i replicar, i partint de cada carta redacta un text inèdit.
Informació bàsica
· Editorial – La campana
· Pàgines – 192
· ISBN – 978-84-96735-62-0
El Gènere
Cròniques
Un Motiu per llegir-lo
Penso que el lector hi trobarà una mica de tendresa, una mica d’ironia, una mica de solidaritat amb qui m’escriu o una mica d’indignació. Espinàs.
L’Escriptor
Josep M. Espinàs Barcelona, 1927. Ha construït una obra literària de gran abast. S’inicià com a novel·lista, gènere en què ha obtingut els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També guanyà el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant tornaria a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Ha fet una singular aportació a la literatura de viatges fent nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre
d'altres..Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S’hi ha sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada com un autoretrat. Relacions particulars és un relat del tracte personal que ha tingut amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre els oficis i la societat i, I la festa segueix continua la línia literària autobiogràfica de Temps afegit. Últimament s’han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils. L’escriptor poseeix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i és Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
L’Estil
Va escriure el seu primer article a la premsa el 1949, amb 22 anys. I sis dècades després, encara hi és. En concret, en fa 35 que fa una columna diària. En tot aquest temps ha rebut un fotimer de cartes dels seus milers de lectors. Bastantes l'han fet reflexionar, amb la seva lògica indiscutible. Ara, a algunes d'aquestes ha decidit donar los resposta. I amb l'estil tan falsament planer que el caracteritza.
La Curiositat
Josep Maria Espinàs, fa que s’origini una relació especial entre l'escriptor i els seus lectors. Un vincle que ha portat molts d'aquests lectors a escriure-li amb les més variades de les intencions: des de demanar-li 180.000 pessetes fins a oferir-li un pis franc per si s'havia d'amagar o sol·licitar-li que busqués «una mossa ferma i catalana» per aparellar-se amb el fill d'un exiliat al Brasil que marcava el bestiar de la seva hisenda amb les quatre barres.
Si Vols Aprofundir Més
