Fins el 19 de Febrer 2012. De dimarts a diumenge de 11h a 20h i dijous de 11h a 22h.
La Temàtica
L'exposició Totes les cartes exposa una àmplia serie de cartes filmades entre sis parelles de creadors cinematogràfics. Es tracta d'un format experimental de comunicació entre directors que, malgrat trobar-se en territoris allunyats geogràficament, estan units per la voluntat de compartir idees i reflexions sobre tot allò que motiva el seu treball. Dins d'aquest espai de llibertat, els directors que integren la mostra plantegen afinitats i diferències, en un àmbit de respecte mutu i de simultaneïtat d'interessos, i estableixen notables variants formals en cada una de les correspondències.
Què és una carta filmada
Una carta filmada és un compromís adoptat per un director de cine reconegut internacionalment. És, en certa manera, un retorn als orígens, a la fase artesanal del seu aprenentatge. Una carta, per definició, és un exercici molt personal i per raons pressupostàries no admet la parafernàlia de la producció professional. En cert sentit, el director se sent confrontat amb si mateix, sense cap dels coixins i proteccions que li posa el cinema industrial.
Durant un parell d’anys, parelles de cineastes van desfilar pel CCCB per formalitzar la promesa de l’intercanvi epistolar fílmic, conèixer-se (en algun cas no s’havien vist mai) i explicar la seva manera d’entendre el cinema.
Motius per anar-hi
La carta té un espai propi que demana una certa intimitat. Però l’experiència artística és un esdeveniment que no és mai aliè a la realitat social que ens envolta. I aquest és un dels secrets d’aquesta exposició.
José Luis Guerin, autor barceloní que ha creat obres de cinema d'autor com En la ciudad de Sylvia (2007), s'envia cartes amb Jonas Mekas, una de les figures clau a l'avantguarda nord-americana que ha filmat pel·lícules com Walden (1969). Isaki Lacuesta, autor del documental sobre Ava Gadner, La noche que no acaba (2010) manté una correspondència amb la japonesa Naomi Kawase que ens mostra el seu particular univers a pel·lícules com El bosc del dol (2007). L'enfant terrible Albert Serra, autor d'Honor de cavalleria (2006), manté un diàleg amb l'argentí Lisandro Alonso, autor de Los Muertos (2004). Víctor Erice, tot un clàssic del cinema d'autor gràcies a pel·lícules com El sol del membrillo (1992), s'envia cartes filmades amb Abbas Kiarostami, director iranià de gran sensibilitat, responsable de títols com El sabor de las cerezas (1997). Jaime Rosales, director de la premiada Las horas del día (2003), manté conversacions amb Wang Bing, autor de la pel·lícula Tie Xi Qu (2003) un documental sobre la indústria xinesa. Per últim, Fernando Eimbcke, jove director responsable de la pel·lícula Temporada de patos (2004), estableix un diàleg fílmic amb So Yong Kim, que amb el seu primer film, In between days (2007), va obtenir el premi especial del jurat a Sundance i a altres festivals de reconegut prestigi.
La proposta és insòlita, no hi ha cap precedent que aplegui dos cineastes que s'enviin correspondència filmada, la mostra va encara una mica més enllà i mostra també la narració del procés: s'expliquen les vicissituds de cada cineasta, els dubtes, els obstacles, els silencis, les inquietuds davant l'espera de la correspondència que no arriba, les reflexions via mail que es feien…Aquesta narració enriqueix les correspondències i els hi dóna una dimensió encara més humana i, fins i tot, una nova interpretació dels diàlegs filmats.
La Curiositat
La presentació simultània i juxtaposada de les correspondències fílmiques en un mateix espai expositiu crea un entorn de diàleg i d'intimitat reflexiva.
El Vídeo
On Comprar les entrades
Preu: 5 euros
Si Vols Aprofundir Més
