Dijous 24 de Novembre al cinemes Gran Sarrià, projecció de Tosca, una de les millors produccions de la Royal Opera House
El Lloc
Cinemes Gran Sarrià
L’Argument
Roma 1800. Napoleó amenaça el poder de l’Església i les execussions de jacobins són constants. Angelotti, el més famós de tots ells s’ha fugat de la pressó i el cap de la policia, Baró Scarpia, el segueix d’aprop. Angelotti és protegit per un pintor, Mario Cavaradossi, amant de Tosca, una famosa cantant. El cap de la policia sospita la veritat i intentarà provocar els gelos de Tosca per tal d’atrapar el fugat i també seduir-la.
Els Roles Principals
Role | Veu | Intèrpred |
Floria Tosca | Soprano | Angela Gheorghiu |
Mario Cavaradossi | Tenor | Jonas Kaufmann |
Baró Scarpia | Baríton | Bryn Terfel |
La Cantant més Destacada
Angela Gheorghiu estudia cant a l'Acadèmia de música de Bucarest. L’artista va ser invitada a la Royal Opera House de Covent Garden a Londres per cantar diversos papers (Nina a Chérubin de Massenet, Zerlina a Don Giovanni de Mozart, Mimì a La Bohème de Puccini) abans de ser coneguda pel gran públic interpretant La Traviata de Verdi el 1994 sota la direcció de Georg Solti, que dirigia aquesta obra per primera vegada a la seva vida.
La immensa bellesa física de la cantant, la seva insolent energia, els riscs estètics que pren, el timbre idealment verdià i el domini de la tessitura del paper li asseguren un triomf, comparable a la primera comtessa Almaviva de Kiri Te Kanawa o la primera Lucia de Joan Sutherland al mateix teatre.
Gheorghiu ha construït molt acuradament i lentament el seu repertori. Fins ara els personatges amb els quals té més afinitat són: Violetta (La Traviata), Mimì (La Bohème), Magda (La rondine), Adina (L'elisir d'amore), Juliette (Roméo et Juliette), Nedda (I Pagliacci) i Marguerite (Faust). La seva veu és entre soprano lírica i soprano dramàtica; també és capaç d'interpretar rols spinto.
L’Estructura de l’Obra
Tres actes. Durada total 125 minuts.
El Compositor
Giacomo Puccini (Lucca, actual Itàlia, 1858 Brussel·les, 1924) compositor italià. Hereu de la gran tradició lírica italiana, però al mateix temps obert a altres corrents i estils propis del canvi de segle, Puccini es va convertir en el gran dominador de l’escena lírica durant els primers decenis del segle XX. No va ser un compositor prolífic, només dotze òperes configuren els seu repertori.
Nascut en el si d’una família de tradició musical, va destacar per ser de ben jove un bon pianista i organista en la seva ciutat natal. El 1876, l’audició a Pisad’Aida de Verdi va constituir una auntèntica revelació per ell, dedicant des d’aquest instant tots els seus esforços en la composició operística. Els seus anys d’estudi en el Conservatori de Milan confirmen aquesta decisió.
Mosco Carner, que fou un de llurs biògrafs, afirma "si la base fonamental de les òperes de Verdi és un crit de combat, la de Puccini un clam d'amor". Els llibrets de Puccini exhibeixen amples perfils i es refereixen a qüestions elementals : l'amor, l'odi, la separació i la mort.
Estil artístic
Tosca és considerada una de les òperes més representatives del repertori verista italià, per la seva intensitat dramàtica, violència i per presentar algunes de les àries més belles del seu repertori. L’argument combina intriga, violència i passió. Juntament amb Madame Butterfly i La Bohème, configura el trio d’òperes més conegudes de Puccini.
L’estil de Puccini es caracteritza per combinar amb habilitat elements estilístics dediferents procedències. En ell, la tradició vocal italiana s’integrava en un discurs musical fluid i continu en el que es dilueix les diferències entre els diferents números de la partitura, al mateix temps que fa ús discret d’alguns temes recorrents a la manera wagneriana. En tot, també cal destacar el personal i incofusible sentit melòdic del seu autor, una de les claus de la gran acceptació que sempre ha tingut entre el públic.
La part més destacada
E lucevan le stelle és una ària que es troba al tercer acte, on el protagonista, el pintor anarquista Mario Cavaradossi, entona com presoner al Castell de Sant’Angelo de Roma, moments previs en la seva imminent execució.
Comença amb un melancòlic i trist solo del clarinet mentre despunta l’alba, Cavaradossi recorda els moment més íntims viscuts amb la seva amant, Tosca, les estrelles es dissipen lentament i el guàrdia el crida per l’execució.
Escolta aquesta famosa peça de la mà de Jaume Aragall:
El Llibret
El llibret de Tosca va ser realitzat per Luigi Illica i Giuseppe Giacosa. Es basa en l’obra La Tosca de Victorien Sardou representada a Paris el 1887.
Trobaràs al llibret de l’obra complet al següent enllaç:
On Compra les Entrades
Si Vols Aprofundir Més
