Trobaràs el link amb la cartellera on veure el film:
L’Argument
“Somewhere”, és una mirada enginyosa i emocionant al món de l’actor Johnny Marco, interpretat per Stephen Dorff.
Marco viu al llegendari hotel Chateau Marmont de Hollywood i es passeja en el seu Ferrari amb un degoteig interminable de noies i pastilles. Johnny passeja sense rumb en un còmode atordiment.
Llavors la seva filla Cleo d’onze anys, fruit del seu fracassat matrimoni, es presenta a l’hotel inesperadament. Les seves trobades fan que s’enfronti a la qüestió d’on es troba en la seva vida i a la pregunta que tots hem d’afrontar, quin camí cal prendre.
El gènere
Drama. Durada 97 minuts
Motius per veure-la
Aquesta pel·lícula representa una tornada a l’estil cinematogràfic de la directora que li va donar notorietat i que va emprar amb habilitat a Lost in Traslation .
Amb Somewhere hi ha una gran sintonia entre el rol central i el to emprat per la directora.
El repartiment
Personatge | Intèrprets |
Johnny Marco | Stephen Dorff |
Cleo | Ellen Fanning |
Sammy | Chris Pontius |
L'actor més destacat
Stephen Dorff, havia treballat prèviament amb el productor G.Mac Brown en “Enemigos Públicos” de Michael Mann, protagonitzada per Johnny Depp.
Nascut a Atlanta, Georgia, porta actuant més de dues dècades . El 1990 va ser un dels 2000 actors que van fer l’audició per al paper protagonista de “La Fuerza de Uno” de John Avildsen. Dorff va aconseguir el paper al costat de Morgan Freeman , John Gielgual, i Fay Masterson. A més la National Association of Theatre Owners el va premiar amb el ShoWest Star of Tomorrow a la carrera més prometedora.
El Director
Sofía Coppola (Nova York, 1971), filla del director Francis Ford Coppola, Sofia es va veure immersa en la indústria cinematogràfica des de l’infància. Sent encara un nadó, va aparèixer en una de les més importants pel·lícules del seu progenitor, El Padrino (1972). Aquesta no seria més que la primera d'una llarga llista d'aparicions en els films del seu pare, moltes vegades acreditada com "Domino": El Padrino II (1974), Rebels (1983), La llei del carrer (1983), Cotton Club (1984) o Peggy Sue se a va casar (1986) i el Padrino III (1990)
El seu debut com a directora va arribar el 1998 amb el curt Lick the star, que li donaria l'oportunitat de conèixer el llenguatge cinematogràfic i experimentar fins a trobar el seu propi estil, que va quedar patent en el seu primer excepcional llargmetratge, Las vírgenes suicidas (2000).
La seva segona pel·lícula, Lost in translation (2003), protagonitzada per Bill Murray i una joveníssima Scarlett Johanssonn, li van reportar un Globus d'Or a la Millor pel·lícula de comèdia i al Millor guió.
L’Estil
Es retraten moments perfectes i una successió de llocs meravellosos però el més important, el creixement dels personatges i la visió preclara de les seves relacions. No és cap delicte jugar amb la subtilesa si l’espectador troba alguna cosa més quan mira més enllà de les precioses postals quotidianament extravagants que dibuixa Coppola.
Com de costum, l'estètica del film és única i es pot reconèixer el toc de Sofia en cada escena. Stephen Dorff és perfecte per al paper, i Elle Fanning també. Molt dolça i graciosa.
La Curiositat
En el Padrino III (1990), Sofia Coppola va obtenir un grapat de males crítiques que la van portar a replantejar la seva carrera. Aquesta reprimenda mediàtica va ser en realitat el millor que podia haver-li passat a la novaiorquesa que, des del més baix, es va atrevir a fer allò que havia mamat des de petita: Dirigir.
El Tràiler
Trobaràs en l’enllaç següent el tràiler:
Si Vols Aprofundir Més
