Del 20 de Decembre al 8 de Gener al Gran Teatre del Liceu
L’Argument
En aquesta obra es narren els amors de la protagonista, noia senzilla, filla d’uns masovers de Chamonix, Antonio i Maddalena, als Alps francesos de la Savoia, amb el vescomte de Sirval, que amaga la seva identitat darrere el nom de Carlo, nebot del malvat senyor feudal, el marquès de Boisfleury. Per eludir les perverses intencions d’aquest –renovar el contracte amb els pares de la noia per aprofitar-se de la filla–, Linda és enviada a París amb el grup de savoiards que solien emigrar a la capital durant els mesos d’hivern, entre els quals hi ha l’amic Pierotto. A París, Linda té greus dificultats fins que Carlo la protegeix i la instal·la en un confortable apartament, on Boisfleury intenta inútilment seduir-la i on també acut Antonio, el pare, que la repudia pensant que la noia ha pres un camí deshonorable. Pierotto li comunica, a més, que la mare de Carlo ha preparat un casament socialment més adequat per al seu fill. Però l’obra acaba amb el final feliç preceptiu, amb un alegre duo dels enamorats.
Els Roles
Role | Veu | Intèrpred |
Linda | Soprano | Diana Damrau / Mariola Cantarero |
Carlos | Tenor | Juan Diego Flórez / Ismael Jordi |
Pierotto | Soprano | Silvia Tro Santafé / Ketevan Kemoklidze |
Antonio | Baríton | Pietro Spagnoli / Fabio Capitanucci |
Magdalena | Mezzosoprano | María José Suárez |
Prefecto | Baix | Simón Orfila / Mirco Palazzi |
Intendent | Tenor | Jordi Casanova |
Trobaràs en el link de sota el casting de cada sessió:
El Cantant més Destacat
Juan Diego Flórez (Lima, 13 de gener de 1973) és un tenor peruà, considerat pels especialistes el millor tenor lleuger del moment. Va iniciar els seus estudis musicals al Conservatori Nacional de Música que prosseguí després a l'Institut Curtis de Filadèlfia. El 1996 va debutar oficialment amb Matilde di Shabran, de Rossini, en el festival Rossini d'Òpera de Pesaro (Itàlia) i va ser considerat de seguida com una autèntica revelació, convertint-se avui en dia en un dels millors tenors del món i sens dubte el millor representant de la vocalitat belcantista. Les seves capacitats sorprenents per aquest repertori el converteixen en un dels baluards de l'obra de Bellini, Donizetti, i per descomptat, de Rossini, els tres pilars fonamentals d'un estil que va molts més enllà de la pura i simple pirotècnia vocal.
Ha col·leccionat èxits en tots els principals teatres del món com La Scala de Milà, el Metropolitan Opera House de Nova York, el Covent Garden de Londres, Staatsoper de Viena, l'Òpera de París, el Festival de Salzburg, l'Òpera de Zurich, el Teatro Real de Madrid, el Liceu de Barcelona, l'Òpera de San Francisco, l'Òpera de Roma, entre molts d'altres.
Ha rebut el Premi Abbiati, el Rossini d'Or, el Premi Aureliano Pertile, el Premi Francesco Tamagno, el Premi Opera Award. Totes les seves gravacions han rebut diversos premis internacionals. Perú l'ha condecorat amb la més alta distinció, l'Ordre del Sol en el grau de Gran Cruz.
L’Estructura de l’Obra
Tres actes. Durada 3 hores i 20 minuts.
El Compositor
Gaetano Donizetti (Bèrgam, 29 de Novembre 1797 – Bèrgam, 8 d’abril de 1848) va ser un compositor d’òpera molt prolífic creant 75 obres. Autor bel cantista, les obres més conegudes són L’elisir d’amore que conté la famosa ària “Una furtiva lagrima”, Lucia di Lammermoor i La Favorita.
L’Estil
Parteix de la tradició de l’anomenada «comédie larmoyante», gènere teatral intermedi entre la comèdia i la tragèdia que florí durant la segona meitat del segle XVIII i que acaba els conflictes amb la reconciliació dels protagonistes i una gran profusió de llàgrimes, gènere que recula al teatre sense regles estrictes anterior al classicisme i al qual contribuïren literats com Diderot o Beaumarchais.
Músicalment aporta elements nous al món donizettià, com l’aparició de temes recurrents –, una mena de leitmotiv, que caracteritzen cadascun dels personatges i la reiterada utilització de duettos que substitueixen molts dels episodis solistes d’òperes anteriors.
L’Ària
Després que Linda es doni compte que la mare de Carlo ha preparat un casament socialment més adequat per al seu fill, tot plegat porta Linda a una escena de la follia («A consolarmi affrettati»), que el compositor va prodigar en la seva obra (com en Lucia di Lammermoor o Torquato Tasso),
Trobaràs, en el link de sota, aquesta ària interpretada per la gran Edita Gruberova:
El Llibret
Llibret de Gaetano Rossi. Estrenat el 19 de maig de 1842 al Kärnthnertortheater de Viena. Estrenat a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 20 de juliol de 1844. Estrenat al Gran Teatre del Liceu l’11 de novembre de 1847.
Si Vols Aprofundir Més
