Del 19 de Novembre al 1 de Decembre, a les 20 hores.
L’Argument
El tema principal és la mortalitat i el seu personatge principal és la mort, representada suposadament per Nekrotzar, una espècie d’àngel, que arriba a una ciutat plena de rascacels i és enviat amb la intenció de destruir la humanitat. Els carrers es troben plens de sense sostre, donant la sensació a l’audiència que la terra es troba al límit de l’apocalipsi. Juntament amb el catador de vins Piet vom Fass i l’astròleg Astradamors, Nekrotzar es dirigeix a la cort del Príncep Go-Go, i una sèrie d’escenes desordenades disjuntes ens plantegen la qüestió si estem a prop de la condemna inminent o si tot resulta ser una farsa.
Motiu per anar-hi
La música és un brillant collage d’estils (de Monteverdi a Wagner i Verdi, passant per Beethoven i el món del jazz) amb l’orquestra ampliada per instruments insòlits (clàxons i altres elements de percussió), i amb alternança de passatges agressius i salvatges i lírics.
Els Roles Principals
Role | Veu | Intèrpred |
Piet the Pot | Tenor | Chris Merritt |
Nekrotzar | Baríton | Wermer Van Mechelen |
Astradamors | Baix | Frode Olsen |
Mescalina | Mezzosoprano | Ning Liang |
Prince Go-Go | Contratenor | Brian Asawa |
El cantant més Destacat
Chris Merritt (Oklahoma, 1952) és un cantant d’òpera. Va estudiar piano, cant, dansa i interpretació a l’Oklahoma City University on va realitzar la seva primera aparició als Contes de Hoffmann.
El seu estil líric l’ha convertit en un tenor molt adequat en els rols belcantístics de Rossini. El 1975 va realitzar el seu debut oficial al Metropolitan Opera interpretant el rol de Caius al Falstaff de Verdi. Destaquen el seu rol d’Artur al Puritani al costat de la gran Edita Gruberova, així com la seva intervenció en l’òpera Rusalka juntament amb Káťa Kabanová.
Escolta a Chris Merrit interpretant “Pour mon ame” de la Fille du regiment on realitza tres do de pit seguits:
L’Estructura de l’Obra
Dos actes. Durada dues hores i 10 minuts
El Compositor
György Sándor Ligeti (Dicsőszentmárton, 1923 - Viena, 2006) fou compositor jueu hongarès (després resident i ciutadà d'Àustria), considerat unànimement com un dels grans compositors de música instrumental del segle XX. Molts dels seus treballs són ben coneguts pels melòmans, però entre el públic en general, és probablement més popular per haver estat utilitzada la seua música pel cèlebre director cinematogràfic Stanley Kubrick en algunes de les seues pel·lícules com ara 2001. Una odissea a l'espai, La Resplendor o Eyes Wide Shut.
L’Estil
Després de presenciar l’obra antioperística de Mauricio Kagel, Staatstheater, Ligeti va arribar a la conclusió que no era possible escriure més antiòperes, decidint escriure una “anti-antiòpera”. El projecte es basava en una òpera amb reconeixement irònic tan de les tradicions operístiques com de la crítica antioperística com a gènere.
L’antiòpera com el seu nom indica representa tot el contrari als valors que l’òpera convencional. Un concepte tan profund per als nostres temps com absurd. Un punt de partida. Per alguns es pot considerar una presa de pèl, per altres una auntèntica provocació. El que està clar és que a ningú deixa indiferent.
L’Escenografia
Trobaràs el link del vídeo de l’obra on veuràs la seva magnífica escenografia:
La música
La música presenta una extraordinària varietat de moments: des de la farsa més brillant amb un preludi amb timbres, òrgan elèctric i la presència d’instruments poc convencionals com l’harmònica cromàtica, claxons mandolines i xiulets. S’alternen els crits amb duets amorosos a l’estil de Monteverdi.
L’obra poseeix una claritat sonora constant. Els cantants, que freqüentment tenen parts parlades, són acompanyats per pocs instruments, o per conjunts amb molt color. Hi apareixen pocs duets, cors i intermedis instrumentals, varis passatges melòdics per veu, però no àries pròpiament; es tracta d’una ambiciosa obra de teatre musical.
La Fura del Baus
La Fura dels Baus és una companyia catalana de teatre iniciada a Moià l'any 1979 per Marcel·lí Antúnez Roca, Quico Palomar, Carles Padrissa i Pere Tantinyà. Amb el seu espectacle Accions, es donaren a conèixer els anys vuitanta com a proposta diferenciada que cercava elements escènics innovadors, accentuant un sentit col·lectiu de la creació teatral.
Han creat al seu voltant una llegenda d'enfants terribles i començaren a actuar en cercaviles. Funcionen com a una cooperativa anarquista, ells mateixos es fan els decorats i preparen les màquines de so, sovint bons exemples d'esconbraria urbana reciclada.
La Curiositat
Ni comèdia, ni drama, ni cor, ni cantants, ni opera, ni concert, ni cantata ni oratori. El que un bon dia van crear l’escriptor Samuel Beckett i el músic Morton Feldman als principis dels anys 70, fou producte de certa desgana. Es van reunir i Feldman li va demanar un texte a l’autor d’”Esperant a Godot”. Aquest últim li va advertir: “Però és que a mi no m’agrada l’òpera. I Fieldman li va respondre: “Me Neither”. I així va sorgir precisament aquest títol, Neither, l’antiòpera.
El Llibret
Llibret de György Ligeti en col·laboració amb Michael Meschke basat en una obra de Michel de Ghelderode. Aquí tens el Llibret de l’obra:
On comprar les entrades
Si Vols Aprofundir Més
