El 12 i 13 de Novembre, a les 12h a l’Auditori de Cornellà
El Lloc
Auditori de Cornellà
Albert Einstein, 51. L’Argument
El director del grup de teatre Els Comediants, Joan Font, presenta una nova versió per al públic infantil del conegut compte de Perrault “La Ventafocs”. Elaborat a partir de l’adaptació operística de Gioachino Rossini, “La Cenerentola”
El montatge de Font es manté fidel al texte original, encara que introdueix alguns elements nous que converteixen la producció en una peça pròpia de la Comedia de l’Art. Cal destacar que els nens coneixen el compte en la versió de Perrault, una ventafocs molt diferent a la presentada a l’òpera. En aquella història el príncep es troba en el palau sense fer altra cosa que esperar que arribin les noies més belles del Regne. Rossini modifica l’argument fent que el príncep Ramiro prengui la iniciativa de forma activa en el seu destí.
D’altra banda, els poders màgics i els elements sobrenaturals no apareixen en la trama per desig personal del propi Rossini.
Motius per anar-hi
L’espectacle té com objectiu aproximar l’art de l’òpera als més joves d’una forma efficient i agradable, a través d’una obra adaptada músicalment i dramàticament al públic infantil i presentat amb un alt nivell artístic
Els Cantants
Albert Casals / Jordi Casanova / Helios Pardell, Toni Marsol / Lluís Martínez-Agudo, Jeroboam Domingo Tejera / Xavi Fernàndez, Maia Planas / Belén López / Alícia Ferrer, Anaïs Masllorens / Laura Ortiz, Anna Tobella / Marta Valero / Carol Garcia, Maria Casellas / Marta Rosell
El Cantant més Destacat
Nascut a Barcelona, Albert Casals comença els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge del pare Ireneu Segarra on pren també estudis de piano i oboè. Posteriorment, i compaginant-ho amb la carrera d’enginyeria tècnica de telecomunicacions, inicia els seus estudis de cant amb el professors Xavier Torra, Joaquim Proubasta, i posteriorment, amb el tenor Dalmau González.
Ha estat membre del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, havent cantat anteriorment en altres cors de reconegut prestigi. En el camp de l’oratori ha cantat obres com el Requiem de Mozart, la Petite Messe Solennelle de Rossini, Magnificat de Bach, La Creació de Haydn, Mesies de Handel, Davide Penitente i Missa de la Coronació de Mozart...en lieder, cicles com “la bella molinera” de Schubert.
El seu debut operístic va ser amb el difícil rol de Gualtiero de l’opera Il Pirata de Bellini amb els Amics de l’Opera de Sabadell, (amb els que va rebre molt bones crítiques), amb qui també va estrenar el paper de Ferrando del Cosí fan tutte. Entre els propers compromisos destaquen el debut de dos nous rols: Tamino de la Flauta Màgica de Mozart i el Comte d’Almaviva del Barber de Sevilla de Rossini, ademés de el Retablo de Maese Pedro al Gran Teatre del Liceu i una Gran missa en do menor de Mozart a l’Auditori Nacional de Madrid.
El Compositor
Gioachino Rossini (Pésaro, 1972 – París, 1868) va ser un compositor italià. Fill de músics, va iniciar-se de ben petit al teatre musical, formant-se en el Conservatori de Bolònia, tot rendint un especial culte a Mozart, fet que es percep en les seves obres. Ben aviat va destacar com a compositor d’òperes gràcies al seu sentit innat de la melodia i de l’humor.
El 1829 va posar punt i final a la seva creació operística que va arribar al nombre de 36 òperes, no tornant a escriure més que peces religioses. La seva obra, coneguda per la seva instrumentació i veu pròpia, destaca como una de les més sòlides del classicisme i del “bel canto” operístic.
Entre les seves òperes destaquen: Il turco in Italia (1814), Elisabetta, regina d'Inghilterra (1815), la gazza ladra (1817), Mosè in Egitto (1818), Semiramide (1823) i el Guillaume Tell (1829).
La Curiositat
Rossini componia La Cenerentola quan tenia 25 anys, seguint l'èxit de Il barbiere di Siviglia de l'any anterior. Malgrat que la completà en un període de tres setmanes, es considera que conté part de la seva escriptura més fina per a àries i conjunts.
La parts més destacada
L'obertura és memorable, com la majoria de les altres obertures de Rossini. La darrera ària, Nacqui all'affanno - Non più mesta, és possiblement la més cèlebre d'aquesta òpera. La mezzosoprano que canta el paper de la Ventafocs ensenya llavors les seves diverses capacitats vocals. Aquesta ària demana molta agilitat i talent i és molt típica en les obres de Rossini.
Trobaràs el link de l’ària Nacqui all'affanno - Non più mesta interpretada per la genial Frederica Von Stade
El Vídeo de l’obra
On comprar les entrades
Si Vols Aprofundir Més
