Fins el 8 de Gener. De dilluns a divendres de 10h a 20h i dissabtes i diumenges de 10h a 21h
La Temàtica
L'exposició recrea el món d'ahir de la burgesia barcelonina, on va néixer Enric Sagnier: la família, la modernitat tècnica, els viatges per Europa. I presenta la seva arquitectura en un muntatge inesperat que introdueix el visitant en una ciutat en construcció. D'una banda, mostra la versatilitat que el du a interessar-se per diferents tipus d'edificis: des d'un petit taller fins a un hotel, des d'un xalet fins a un banc. Al mateix temps, presenta l'ús dels elements decoratius del modernisme, reconstrueix la vida del ja desaparegut Hotel Colón a la plaça de Catalunya, aprofundeix en el seu treball al Palau de Justícia i recupera una col·lecció espectacular de fotografies de la construcció del Tibidabo, símbol religiós i icona internacionalment coneguda de la ciutat de Barcelona
L’Artista
L’Artista
Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 1858 – ídem 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs.
L'obra de Sagnier es caracteritza per tres aspectes: una gran capacitat de treball, en la que destaca el seu continu reciclatge tant en estils com en innovacions tecnològiques; una certa indefinició estilística, que malgrat tot deixa la porta oberta als corrents del moment; i una variada amplitud tipològica, desenvolupada principalment al sector de l'habitatge, l'encàrrec oficial i el religiós. Sagnier representa una certa paradoxa al panorama arquitectònic barceloní de finals del segle XIX i començaments del XX: si bé en vida gaudí d'un notable èxit professional, amb gran quantitat d'encàrrecs per part de la burgesia i de l'Església –degut a un gran coneixement de l'ofici, capacitat de treball, rigor pressupostari i adaptació al gust decoratiu de la societat del seu temps–, després de la seva mort caigué en un injust oblit –avui dia és poc conegut fins i tot a la ciutat que veié la major part de les seves realitzacions.
La seva obra va evolucionar des de l'estil eclèctic, característic de les darreres dècades del segle XIX, fins al modernisme. Més endavant, va interpretar un repertori de formes clàssiques d'influència francesa, i va desenvolupar un estil propi, adaptat a les necessitats d'una arquitectura sòlida i burgesa, i a la voluntat de crear punts de referència monumentals en la trama urbana.
La Curiositat
Aneu a l’exposició, la majoria dels edificis que us trobareu els reconeixereu, i és divertit anar dient: -“Ei! Aquell és el que es troba a Rambla Catalunya!” -“Sí! És veritat, hi passem cada dia per davant!”.
El Vídeo
On Comprar les entrades
Entrada gratuïta
Si Vols Aprofundir Més
