Fins el 18 de Març 2012. De dimarts a dissabte de 10h a 19h i diumenges de 10h a 14:30h
La Temàtica
L’exposició, organitzada conjuntament per la Tate Modern de Londres i la Fundació Joan Miró de Barcelona, aplega més de cent-cinquanta obres de l’artista i demostra que la seva tendència a l’aïllament contemplatiu anava acompanyada d’una resposta coherent enfront dels esdeveniments. Miró va viure uns temps turbulents i no va ser immune als seus efectes. Malgrat el seu instint per allunyar-se’n, admetia que «no hi ha cap torre d'ivori» i que «l’escala de l’evasió» ha d’estar ben arrelada en la realitat per conduir a la creativitat.
El Contingut
L’exposició examina aquells moments, al llarg de la dilatada trajectòria de Miró, que posen de manifest el compromís de l’artista amb el seu temps. Les primeres sales, on destaquen pintures com La masia (1921-1922) i Paisatge català (El caçador) (1923-1924), exploren els vincles amb la seva Catalunya natal, especialment amb Mont-roig –on la seva família tenia una masia–, però també la inflexió que va suposar la seva estada a París i l’alliberament creatiu del surrealisme. A la secció central, el drama de la Guerra Civil espanyola es reflecteix en el nou llenguatge pictòric de l’artista, amb obres com Natura morta del sabatot (1937) i la sèrie de les Constel·lacions (1940-1941). L'última secció examina els darrers anys de la dictadura franquista, quan l’ambició de Miró de fer pintures monumentals de gran impacte contemplatiu –entre les quals el tríptic Blau I, II, III (1961)– es contraposa amb la seva consciència del poder trencador de mitjans pictòrics més violents, com el que mostren les seves Teles cremades (1973).
Trobaràs el llistat de totes les obres de l’exposició en el següent link:
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme, tot i que va arribar a signar aquest manifest. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Al principi va mostrar fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.
En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.
A part de la Fundació Joan Miró, fundada el 1975, també hi ha importants fons d'obra seva a la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, al Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou de París i al MoMA de Nova York.
La seva particular escala s’inspira en el misticisme espanyol, per bé que sense oblidar les arrels tel·lúriques d’un pagès que renega de les lliçons limitadores del Renaixement i la cultura racionalista.
El gran tema de Miró és la feminitat, una feminitat hipnòtica a la qual es rendeix com un insecte atemorit i alhora seduït per la mantis religiosa del destí. Miró prega amb el ventre, no pas amb el cor. La bellesa de la seva obra és apocalíptica, escatològica…rabiosa com el darrer monosíl·lab d’un moribund.
Blau I, II, III és un tríptic d'obres realitzades el 4 de març de 1961 al seu taller de Mallorca i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Centre Georges Pompidou de París.
L'element dominant en aquest tríptic és clarament el color blau, que ocupa gairebé tota la superfície de les tres obres. Es tracta d'un color simbòlic per a Miró. Segons, ell mateix va declarar en un altre quadre el 1926 : «Aquest és el color dels meus somnis». El blau representa el cel, i la Mar Mediterrània.
En aquest tríptic el color no és homogeni. El pintor va comentar que «no es tractava simplement d'aplicar el color, com els pintors de parets: tots els moviments del pinzell, els del puny, la respiració de la mà, també hi intervenien.»
La Curiositat
No és pas casualitat que la Fundació Miró arreli els seus fonaments a la talaia de Montjuïc. Joan Miró odiava que el descrivissin com a “pintor abstracte”. Ell preferia la denominació de “realista barceloní”. La muntanya és una particular “escala de l’evasió” on podem arribar còmodament en funicular amb l’objectiu de reviure la nostra quotidianitat a vol d’ocell.
El Vídeo
On Comprar les entrades
Preu: 10 euros
Si Vols Aprofundir Més
