Del 14 al 26 de desembre de 2011
El Lloc
Teatre Nacional de Catalunya Sala petita
Plaça de les Arts ,1
Barcelona, 08013
La Sinopsis
Escrit el 1886, fa ara 125 anys, Canigó va suposar un dels punts culminants del moviment català de la Renaixença. Poema èpic, llegenda i cant a la pàtria, els seus 4334 versos constitueixen un dels cims de de la literatura catalana. El Teatre Nacional de Catalunya vol retre homenatge a la figura de Jacint Verdaguer amb un espectacle dirigit per Antonio Calvo que va més enllà d'una lectura dramatitzada, Lluís Soler, magnífic en la prosòdia, despulla el poema de Verdaguer i l'acosta al públic. L’actor estarà acompanyat pel músic Eduard Iniesta, que aporta les composicions originals interpretades en directe.
El gènere i durada
Melodrama. Poesia. Durada 1 hora aprox
Motius per anar-hi
El Repartiment
· Lluís Soler – Actor
· Eduard Iniesta - Músic
L’actor més destacat
Lluís Soler (Manlleu, Barcelona. 1954) és un prolífic i aclamat actor, habitual del teatre i la televisió, Soler va començar a actuar amb 15 anys en companyies amateur. El 1988 va decidir mudar-se a Barcelona i dedicar-se a la seva passió de manera professional. Des de llavors ha treballat en les principals produccions de ficció de la televisió nacional catalana, i ha donat vida a més de vint personatges en teatre, només en l'última dècada. Treballs com "Alícia, un viatge al país de les meravelles"(Carlota Subirós, 2009), "L'inspector" o "El mètode Grönholm" (Sergi Belbel, 2009 i 2004),"Sonata a Kreutzer" (Quim Lecina, 2008) , "Nausica" (Herman Bonínn, 2006) o "Enric IV" (Oriol Broggi, 2001) l'avalen com un dels grans imprescindibles dels escenaris nacionals. En els últims anys, el cinema l'ha buscat cada vegada més i ha estat nominat a Millor Actor Protagonista en els premis Gaudí pel seu paper en el guardonat film "Benvingut a Farewell-Guttman" (Xavi Puebla, 2008).
El Director
Segons Antonio Calvo, director de Canigó, l’obra mereix que es faci un homenatge a la força de la paraula, a la potència de la llengua, sense més disfresses que li treguin protagonisme. La llengua per si sola pot arribar a ser un valor a l’alça i Verdaguer ho va demostrar de sobres. Ara toca endinsar-nos en el bosc de paraules que ens regala Verdaguer en el seu Canigó, atrevir-nos a jugar la partida lingüística amb la qual Verdaguer ens repta, desenteranyinar amb ulls actuals un text força allunyat en el temps, recuperar el gaudi de la llengua per si mateixa. No s’ha d’oblidar que Canigó va ser escrit per Verdaguer per a oïdes del segle XIX, i la nostra proposta consisteix a respondre diverses preguntes: ha sobreviscut aquest text al pas del temps i pot continuar passejant-se a través d’oïdes del segle XXI?
Amb paraules de Maragall, referint-se a Verdaguer i a la seva obra: «[...] la glòria de Verdaguer, la gran, consisteix en això: en què en un temps en què la llengua catalana, per mancança de ressorts, estava partida en dues, la literària arcaica i la dels baixos usos del poble, ell portant copsada en la seva ànima de poeta tota l’essència del nostre parlar que vivia en la llengua noble i popular ensems, alta i viva, és a dir, verament poètica, en boca del poble del camp i de la muntanya, revifà el foc sagrat del verb català que brillà poderós, fonent en una sola vida poderosa aquella dualitat malastruga.
L’Autor
El 1886 Verdaguer publica, després d'una llarga i laboriosa gestació, el que molts crítics consideren el seu millor poema, Canigó, d'una complexitat tècnica i un refinament expressiu clarament superiors als de l'epopeia precedent. Amb aquesta obra Verdaguer demostra amb escreix la seva habilitat poètica i porta el seu mestratge al punt més alt. El poeta es troba en el seu moment de plenitud creadora.
Verdaguer era un enamorat de la muntanya, va fer diverses ascensions i va recórrer el Pirineu de cap a cap, del Canigó a la Maladeta i del Rosselló a la Vall d’Aran. Gentil, el cavaller corprès per l’encís de les fades, mostra l’amor que sentia el poeta per la muntanya. Verdaguer unint paissatge, llegenda i llengua amb el Canigó construeix el símbol de la pàtria, el naixement de la nació catalana.
L’Estil
L'aliança de la veu prodigiosa de Lluís Soler, la sensibilitat musical d'Eduard Iniesta, la saviesa escènica d'Antonio Calvo i la creativitat de l'artista Perejaume sembla el millor punt de partida per convertir un espectacle com Canigó, íntim, de petit format, basat en el poema èpic homònim de Jacint Verdaguer, en una joia teatral.
La Curiositat
Condensar el Canigó sense que perdés l’essència va ser el primer repte de l’actor, que ha comptat amb la complicitat de Francesc Codina, professor de la UVic i destacat estudiós de Verdaguer.
El Vídeo de l’obra
On Comprar les Entrades
Preu: 20 euros
Si Vols Aprofundir Més
