Divendres 14 d’Octubre, a les 21 hores, Dissabte 15 d’Octubre, a les 19 hores i Diumenge 16 d’Octubre, a les 11 hores. Sala 1: Pau Casals
El Programa
· Montsalvatge: Calidoscopi simfònic
· Bernstein: Candide. Suite
· Berlioz: Simfonia Fantàstica
El Concert
La fantasia s’estén al llarg del programa en què es produeix el feliç retrobament entre l’OBC i Eiji Oue. La suite de Candide, del compositor nord-americà Leonard Bernstein, reflecteix el to satíric i burlesc de l’obra literària en què s’inspira: el Càndid de Voltaire. Tot un desbordament frenètic de ritmes molt dansables i d’acord amb el seu gènere, el musical. Calidoscopi simfònic de Montsalvatge —obra que va rebre el premi extraordinari de composició del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i que va ser estrenada l’any 1955— mostra també la seva passió per la dansa, àmbit per al qual va escriure més de vint partitures. La Simfonia fantàstica de Berlioz que tanca el programa és un altre exercici brillant de ritme i exaltació vital, però sobretot d’orquestració magistral. Una obra, a més, que arrenca una de les tendències més fructuoses del Romanticisme simfònic: la música programàtica.
L’intèrpret més destacat
L’intèrpret més destacat
Eiji Oue (3 d'octubre, 1957) és un director d'orquestra japonès, director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Oue nasqué a Hiroshima, Japó, i estudià direcció amb Hideo Saito de l'escola de música Toho Gakuen. Va ser convidat, el 1978, per Seiji Ozawa a estudiar al Tanglewood Music Center durant l'estiu. Allí conegué Leonard Bernstein, de qui va ser deixeble. Va guanyar el Tanglewood Koussevitzky Prize el 1980. També va estudiar amb Bernstein al Los Angeles Philharmonic Institute.
Va ser director musical de l'Erie Philharmonic (1991-1995) i director associat de la Buffalo Philharmonic Orchestra. Entre 1995 i 2002 va dirigir la Minnesota Orchestra.
El 1998 va ser nomenat director principal de la NDR Philharmonie Hannover. El 2003 va ser nomenat director principal de l'Orquestra Philharmònica d'Osaka i, des del setembre de 2006 és director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, on va succeir Ernest Martínez-Izquierdo. Oue va aconseguir millorar el rendiment de l'orquestra, essent un director molt estimat pels músics i pel públic, aconseguint que els concerts que dirigia fossin de gran qualitat i que l'OBC, en general, millorés el seu nivell.
El Compositors
Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès 1912 - Barcelona, 2002) fou un compositor de música simfònica i crític musical. Montsalvatge és una de les figures més representatives de l'anomenada "generació perduda", entremig de la dels compositors de la república i l'actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s'ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània.
A més de música simfònica, també va escriure òpera, ballet, música per a pel·lícules i per a obres infantils, cançons, obres per a solistes instrumentals.
Leonard Bernstein (Lawrence, Massachusetts, 25 d'agost de 1918 – 14 d'octubre de 1990), va ser un compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc. Va ser el primer director d'orquestra nascut als Estats Units que va obtenir èxit i reconeixement internacional. És conegut tant per la seva activitat al front de l'Orquestra Filharmònica de Nova York com per la seva tasca com a compositor d'obres que s'han fet molt populars, com ara el musical West Side Story, l'opereta Candide i Un dia a Nova York.
Louis Hector Berlioz (11 de desembre de 1803 – 8 de març de 1869) fou un compositor francès del romanticisme, molt conegut per la seva Simfonia fantàstica, estrenada el 1830 i el Rèquiem, estrenat el 1837. És considerat l'únic músic pròpiament romàntic de França i el creador de la instrumentació moderna. Amb el Grand traité de l'instrumentation et d'orchestration modernes (1842-43) influí sobre les generacions posteriors, i especialment sobre els músics russos del Grup dels Cinc.
La música i la vida de Berlioz encarnen els ideals romàntics més que qualsevol altre compositor, excepte Liszt. La seva original imaginació, les seves concepcions grandioses i la seva extraordinària qualitat per orquestrar aportaren un nou color a la música. Berlioz, el primer gran compositor que no era intèrpret, es va convertir en un dels primers directors moderns, i en un crític perspicaç.
A part de la Simfonia fantàstica, les obres de Berlioz es van escoltar molt poc fins a la dècada de 1880, quan a França es van recuperar com a antídot contra Wagner. A partir de 1960 es va escoltar molt la seva música, tot i que les dificultats logístiques encara impedeixen la interpretació normal d'algunes de les seves obres.
Els Vídeos de les obres
On Comprar les entrades
Si Vols Aprofundir Més
