Android App

Agenda

Google Plus

Facebook

Twitter

Newsletter

Iphone App

Oue Interpreta La Fantàstica a l'Auditori

Les Dates
  
Divendres 14 d’Octubre, a les 21 hores, Dissabte 15 d’Octubre, a les 19 hores i Diumenge 16 d’Octubre, a les 11 hores. Sala 1: Pau Casals



El Programa

·         Montsalvatge: Calidoscopi simfònic
·         Bernstein: Candide. Suite
·         Berlioz: Simfonia Fantàstica
El Concert

La fantasia s’estén al llarg del programa en què es produeix el feliç retrobament entre l’OBC i Eiji Oue. La suite de Candide, del compositor nord-americà Leonard Bernstein, reflecteix el to satíric i burlesc de l’obra literària en què s’inspira: el Càndid de Voltaire. Tot un desbordament frenètic de ritmes molt dansables i d’acord amb el seu gènere, el musical. Calidoscopi simfònic de Montsalvatge —obra que va rebre el premi extraordinari de composició del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i que va ser estrenada l’any 1955— mostra també la seva passió per la dansa, àmbit per al qual va escriure més de vint partitures. La Simfonia fantàstica de Berlioz que tanca el programa és un altre exercici brillant de ritme i exaltació vital, però sobretot d’orquestració magistral. Una obra, a més, que arrenca una de les tendències més fructuoses del Romanticisme simfònic: la música programàtica.

L’intèrpret més destacat

Eiji Oue (3 d'octubre, 1957) és un director d'orquestra japonès, director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Oue nasqué a Hiroshima, Japó, i estudià direcció amb Hideo Saito de l'escola de música Toho Gakuen. Va ser convidat, el 1978, per Seiji Ozawa a estudiar al Tanglewood Music Center durant l'estiu. Allí conegué Leonard Bernstein, de qui va ser deixeble. Va guanyar el Tanglewood Koussevitzky Prize el 1980. També va estudiar amb Bernstein al Los Angeles Philharmonic Institute.

Va ser director musical de l'Erie Philharmonic (1991-1995) i director associat de la Buffalo Philharmonic Orchestra. Entre 1995 i 2002 va dirigir la Minnesota Orchestra.

El 1998 va ser nomenat director principal de la NDR Philharmonie Hannover. El 2003 va ser nomenat director principal de l'Orquestra Philharmònica d'Osaka i, des del setembre de 2006 és director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, on va succeir Ernest Martínez-Izquierdo. Oue va aconseguir millorar el rendiment de l'orquestra, essent un director molt estimat pels músics i pel públic, aconseguint que els concerts que dirigia fossin de gran qualitat i que l'OBC, en general, millorés el seu nivell.

El Compositors

Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès 1912 - Barcelona, 2002) fou un compositor de música simfònica i crític musical. Montsalvatge és una de les figures més representatives de l'anomenada "generació perduda", entremig de la dels compositors de la república i l'actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s'ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània.

A més de música simfònica, també va escriure òpera, ballet, música per a pel·lícules i per a obres infantils, cançons, obres per a solistes instrumentals.

Leonard Bernstein (Lawrence, Massachusetts, 25 d'agost de 1918 – 14 d'octubre de 1990), va ser un compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc. Va ser el primer director d'orquestra nascut als Estats Units que va obtenir èxit i reconeixement internacional. És conegut tant per la seva activitat al front de l'Orquestra Filharmònica de Nova York com per la seva tasca com a compositor d'obres que s'han fet molt populars, com ara el musical West Side Story, l'opereta Candide i Un dia a Nova York.

Louis Hector Berlioz (11 de desembre de 1803 – 8 de març de 1869) fou un compositor francès del romanticisme, molt conegut per la seva Simfonia fantàstica, estrenada el 1830 i el Rèquiem, estrenat el 1837. És considerat l'únic músic pròpiament romàntic de França i el creador de la instrumentació moderna. Amb el Grand traité de l'instrumentation et d'orchestration modernes (1842-43) influí sobre les generacions posteriors, i especialment sobre els músics russos del Grup dels Cinc.

La música i la vida de Berlioz encarnen els ideals romàntics més que qualsevol altre compositor, excepte Liszt. La seva original imaginació, les seves concepcions grandioses i la seva extraordinària qualitat per orquestrar aportaren un nou color a la música. Berlioz, el primer gran compositor que no era intèrpret, es va convertir en un dels primers directors moderns, i en un crític perspicaç.

A part de la Simfonia fantàstica, les obres de Berlioz es van escoltar molt poc fins a la dècada de 1880, quan a França es van recuperar com a antídot contra Wagner. A partir de 1960 es va escoltar molt la seva música, tot i que les dificultats logístiques encara impedeixen la interpretació normal d'algunes de les seves obres.

Els Vídeos de les obres



On Comprar les entrades

Si Vols Aprofundir Més


La Vampira del Raval

Bufaganda

14:45 Música entre dues guerres

L'espera

Agost

Yo, Sola

Coriolà

Sade was myself

Impro Horror Show

Gènesi una idea d'Europa

Intocable

The Artist

La Pesca del salmó al Iemen

De tu ventana a la mía

Wilaya

El Bulli: Cooking in Progress

Katmandú

J.Edgar

War Horse

La intervención de Hugo

Catalunya Visió

CIFB

Catalunya 1400

Tecnorevolució

Més Fotoperiodisme

Eugène Delacroix

Goya. Llums i Ombres

Un Collage abans del Collage

Il Divo

Andreu Rifé

Rèquiem de Fauré

Ana Belén

Els Amics de les Arts

El Rèquiem de Mozart

Concert d'Aranjuez

Mikel Erentxun

Luz Casals

19 La Simfonia Linz

Big Mamma

Harlem Jazz Club

Joan Vidal Sextet

Miguel Zenon Quartet

Lluís Coloma Trio

Escriu un PreViu

La Bohème

Sarrià-St Gervasi òpera

Montserrat Caballé

Le Nozze di Figaro

Anys de Prosperitat

I el Món Gira

Biografia Steve Jobs

Obre els ulls i desperta

Olor de Tinta

El Jardí Oblidat

La Veu i la Fúria

1Q84

Les Ombres en la Nit

Carn de Canó