Del 19 d’Octubre al 6 de Novembre, els Amics de l’òpera de Sabadell organitzen de forma itinerant la representació de “L’Elisir d’Amore”
Descobreix on es realitza la representació de l’obra:
L’Argument
L'argument se centra en la força transformadora de l'amor. Nemorino, protagonista de la història, cerca l'ajuda del xarlatà Dulcamara, que diu tenir un beuratge que fa enamorar, per aconseguir l'amor de la bella Adina, però una herència oportuna sembla que incrementa les qualitats de l'elixir d'amor.
Acte I
Nemorino, jove malenconiós i ingenu, està enamorat d'Adina que només li transmet indiferència tot excitant la gelosia del noi. Desesperat, Nemorino compra el misteriós elixir que ven el doctor Dulcamara, un xarlatà entabanador que li assegura que ha de despertar una passió incontenible en la noia. Es tracta, de fet, de vi de Bordeus.
Aquest fet irrita encara més a Adina, que per despit anuncia el seu casament imminent amb Belcore, un sergent fatxenda i ordinari que ha arribat al barri amb el seu regiment.
Acte II
Nemorino, desesperat, demana a Dulcamara una nova dosi de l'elixir miraculós que acabi de decidir Adina. Però no té diners i s'allista a l'exèrcit com a soldat. Les noies del poble s'assabenten que Nemorino ha heretat una gran fortuna i el persegueixen, la qual cosa el noi atribueix a l'eficàcia miraculosa de l'elixir.
Adina, en assabentar-se que Nemorino s'ha fet soldat per aconseguir diners per l'elixir, s'entendreix per la fidelitat i la passió del noi. La noia desfà el seu compromís per casar-se amb Belcore. Aquest, ferit en el seu orgull, respon que té al seu abast totes les dones que vulgui. Dulcamara, que també hi és, declara que tota la situació és a causa de la seva prodigiosa poció màgica. Fascinats pel resultat, tots els vilatans corren a comprar ampolles d'«elixir amorós».
Els Roles Principals
Role | Veu | Intèrpred |
Adina | Soprano | Elisa Vélez |
Nemorino | Tenor | Albert Casals |
Belcore | Baríton | Carles Daza |
Dulcamara | Baix | Toni Marsol |
Gianetta | Soprano | Eugènia Montenegro |
El Cantant més Destacat
Nascut a Barcelona, Albert Casals comença els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge del pare Ireneu Segarra on pren també estudis de piano i oboè. Posteriorment, i compaginant-ho amb la carrera d’enginyeria tècnica de telecomunicacions, inicia els seus estudis de cant amb el professors Xavier Torra, Joaquim Proubasta, i posteriorment, amb el tenor Dalmau González.
Ha estat membre del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, havent cantat anteriorment en altres cors de reconegut prestigi. En el camp de l’oratori ha cantat obres com el Requiem de Mozart, la Petite Messe Solennelle de Rossini, Magnificat de Bach, La Creació de Haydn, Mesies de Handel, Davide Penitente i Missa de la Coronació de Mozart...en lieder, cicles com “la bella molinera” de Schubert.
El seu debut operístic va ser amb el difícil rol de Gualtiero de l’opera Il Pirata de Bellini amb els Amics de l’Opera de Sabadell, (amb els que va rebre molt bones crítiques), amb qui també va estrenar el paper de Ferrando del Cosí fan tutte. Entre els propers compromisos destaquen el debut de dos nous rols: Tamino de la Flauta Màgica de Mozart i el Comte d’Almaviva del Barber de Sevilla de Rossini, ademés de el Retablo de Maese Pedro al Gran Teatre del Liceu i una Gran missa en do menor de Mozart a l’Auditori Nacional de Madrid.
El Compositor
Gaetano Donizetti (Bèrgam, 29 de Novembre 1797 – Bèrgam, 8 d’abril de 1848) va ser un compositor d’òpera molt prolífic creant 75 obres. Autor bel cantista, les obres més conegudes són L’elisir d’amore que conté la famosa ària “Una furtiva lagrima”, Lucia di Lammermoor i La Favorita.
Donizetti s’integra dins del moviment pre-romàntic en plena esplendor del Bel Canto. El Bel canto buscava la virtuositat del cant a través de la coloratura, brillantès de l’agut i perfecta gestió de la respiració. Rossini, Bellini i Donizzeti són els màxims exponents d’aquest moviment.
Estil artístic
Junt amb Don Pasquale i Il barbiere di Siviglia, L'elisir d'amore és una de les més encantadores joies de l'òpera còmica del segle XIX, així com un dels cims de la producció de Gaetano Donizetti, per la seva frescor vocal, l'encertada caracterització dels personatges i l'entranyable tendresa que va saber imbuir en uns arquetips per dotar-los d'humanitat, a més d'una partitura amb una inspiració i frescor que no decau en cap moment.
L’elisir d’amore és una òpera sense pretensions. No ens planteja interrogants filosòfics, sinó que pretén només fer-nos passar una bona estona. I certament ho aconsegueix. Un bon llibret i una música excel·lent, molt bonica, d’aquella que tothom recorda en sortir, ja que són melodies que queden.
La Curiositat
Nascuda com a simple obra de circumstàncies perquè el compositor anunciat no havia presentat la seva obra en el termini previst, el músic bergamasc només va tenir catorze dies per aconseguir aquesta obra (en la qual va aprofitar encertadament de números pertanyents a obres anteriors).
La part més destacada
El més popular de l'òpera, la seva ària Una furtiva lagrima (segon acte), ens emociona perquè transmet el noble sentiment del personatge. Tan important és aquesta pàgina, que sense ella el pes teatral i musical de l'òpera no tindria la mateixa efectivitat, la grandesa del melodrama gira entorn d'ella, i és allà on rau el més sincer i profund del seu contingut humà. Si haguéssim de confeccionar una acotada llista de les àries més famoses de tots els temps, Una furtiva lagrima estaria entre les primeres.
El Llibret
El llibret és de Felice Romani basat en el llibre Le philtre (1831) d'Eugène Scribe. Es va estrenar el 12 de maig de 1832 al Teatro della Canobbiana a Milà.
Trobaràs el llibret de l’obra complet al següent enllaç:
Si Vols Aprofundir Més
