Android App

Agenda

Google Plus

Facebook

Twitter

Newsletter

Iphone App

Una vella, coneguda olor – Teatre Nacional de Catalunya

Les Dates

Del 29 de setembre al 27 de novembre


La Sinopsis

Josep Maria Benet i Jornet va escriure Una vella, coneguda olor l’any 1962, amb vint-i-dos anys. La peça ens trasllada a la Barcelona proletària d’aquell temps, una ciutat de patis de veïns, de canvis i d’inquietuds, personalitzats en la Maria, protagonista de l’obra, una noia jove sumida en un conflicte íntim però universal. Un text amarat de records, melodies i olors d’una altra època de la qual encara sentim els batecs, dirigit per Sergi Belbel i protagonitzat per un elenc destacable que uneix dues generacions diferents.

El gènere

Drama. Durada 1 hores i 25 minuts

El Repartiment

·         Pep Ambrós
·         Mercè Aránega
·         Imma Colomer
·         Sara Espígul
·         Borja Espinosa
·         Maife Gil
·         Gemma Martínez
·         Quimet Pla
·         Fina Rius
·         Pau Roca

Motius per anar-hi

Vivim en un país que molt difícilment posa en escena textos d’autors vius que no siguin els últims que ha escrit. I revisitar obres emblemàtiques d’aquests és una pràctica necessària i saludable


El Director

Sergi Belbel i Coslado neix a Terrassa el 29 de maig de 1963. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, participa, des de l'any 1980, en activitats teatrals amb el grup Gresca / 80 de Terrassa i amb el grup de teatre de l'Institut Français de Barcelona. És membre fundador, des del 1983, de l'Aula de Teatre de la UAB.

El desembre de 1985 obté el Primer Premio Marqués de Bradomín, convocat pel Centro Nacional Nuevas Tendencias Escénicas, per l'obra A.G. / V. W., Calidoscopios y faros de hoy, obra editada i estrenada l'any 1986. Aquest mateix any comença a col·laborar amb el Teatro Fronterizo i escriu les obres Tu, abans i després, que roman inèdita, i La nit del cigne, premi Ciutat de Granollers 1987, estrenada als Amics de les Arts de Terrassa el novembre de 1986 i que es publica el 1988 a la revista Els Marges. Un cop finalitzats els estudis, el curs 1986-1987, obté una beca predoctoral per incorporar-se al Departament de Filologia Romànica, però hi renuncia en acabar el curs per dedicar-se exclusivament al teatre. Des de l'any 1988 és professor de Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona.

L’Estil i l’Escenografia

De les primeres obres de base realista, la producció de Josep M. Benet i Jornet ha evolucionat cap a una dramatúrgia més personal. Però, a pesar de les innovacions constants d'un procés caracteritzat per l'experimentació permanent, tota la seva producció manté un punt en comú: la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta.

Les primeres obres en català de la dècada dels seixanta presenten una realitat immediata. Així, l'escena d'Una vella, coneguda olor (1963), obra influenciada per Tennessee Williams i Eugène Ionesco, se situa en un conjunt de cases del barri vell de Barcelona, durant l'estiu de1962. En aquest escenari transcorre la història de Maria, la qual se sent anorreada per les circumstàncies de la seva existència.

L’Autor

Josep M. Benet i Jornet neix el 20 de juny de 1940 en el si d'una família treballadora, instal·lada al barri barceloní de Sant Antoni. Als tres anys i mig, va ingressar al col·legi de Paüles del carrer Hospital, anècdota biogràfica que anys més tard va recollir a La desaparició de Wendy.

L'any 1962, es va apuntar com a alumne lliure a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), on va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, Josep Montanyès, Fabià Puigserver i Francesc Nel·lo entre d'altres. La relació amb alguns d'ells va ser força enriquidora.

L'any 1963, empès per Adrià Gual, es va presentar al premi Josep M. de Sagarra, que va guanyar amb Una vella, coneguda olor. Així, va encetar la seva carrera com a autor dramàtic, i es va fer realitat un somni perseguit al llarg dels anys.

La Curiositat

Josep M. Benet i Jornet sempre havia volgut ser escriptor, però la manca de confiança i les circumstàncies personals, li feien pensar que es tractava d'un desig irrealitzable. "Un bon dia, per les bones, sense haver anat pràcticament al teatre, vaig decidir que escriuria per al teatre; però jo em pensava  que el que escriuria mai no s'estrenaria, ni tan sols es publicaria...em semblaven coses massa grans, llunyanes, impossibles. Així i tot, tenia ben clar que tota la vida escriuria”.

El Tràiler de l’obra


On Comprar les Entrades


Si Vols Aprofundir Més



La Vampira del Raval

Bufaganda

14:45 Música entre dues guerres

L'espera

Agost

Yo, Sola

Coriolà

Sade was myself

Impro Horror Show

Gènesi una idea d'Europa


Intocable

The Artist

La Pesca del salmó al Iemen

De tu ventana a la mía

Wilaya

El Bulli: Cooking in Progress

Katmandú

J.Edgar

War Horse

La intervención de Hugo


Catalunya Visió

CIFB

Catalunya 1400

Tecnorevolució

Més Fotoperiodisme

Eugène Delacroix

Goya. Llums i Ombres

Un Collage abans del Collage


Il Divo

Andreu Rifé

Rèquiem de Fauré

Ana Belén

Els Amics de les Arts

El Rèquiem de Mozart

Concert d'Aranjuez

Mikel Erentxun

Luz Casals

19 La Simfonia Linz


Big Mamma

Harlem Jazz Club

Joan Vidal Sextet

Miguel Zenon Quartet

Lluís Coloma Trio


Escriu un PreViu

La Bohème

Sarrià-St Gervasi òpera

Montserrat Caballé

Le Nozze di Figaro


Anys de Prosperitat

I el Món Gira

Biografia Steve Jobs

Obre els ulls i desperta

Olor de Tinta

El Jardí Oblidat

La Veu i la Fúria

1Q84

Les Ombres en la Nit

Carn de Canó