Jo confesso és la llarga confessió de l’Adrià Ardèvol, fill superdotat i sense amor d’una família de la burgesia barcelonina. El seu pare és un antiquari misteriós amb qui l’Adrià tindrà una relació conflictiva. La mare és una dona freda que no entén el fill. L’Adrià s’ha d’obrir camí en la vida al marge i sovint en contra de la seva família. Els objectes amb què trafica el pare exerceixen una gran fascinació sobre la imaginació i la curiositat de l’Adrià, que veu com la seva vida s’imbrica no només en aquests objectes, sinó també en les maquinacions del seu pare. És el cas, per exemple, d’un violí, d’història accidentada i fascinant.
Informació bàsica
· Editorial – Proa
· Col·lecció – A tot vent
· Pàgines – 1008
· ISBN - 978-84-7588-253-6
El Gènere
Novel·la
Jo confesso és una veritable novel·la de novel·les, en què el lector viatja de l’Eixample barceloní al Congo, i del segle XX al XIII en una mateixa pàgina. Tanmateix, l’Europa del segle xx, l’existència de la maldat humana i els sentiments de culpa, amor i desamor hi exerceixen el protagonisme principal.
L’Escriptor
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947). Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència, professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Durant molts anys va compaginar l'escriptura amb l'ensenyament. Més endavant incorporà una nova faceta professional, la del guionatge televisiu i cinematogràfic. Tot i que darrerament es dedica quasi exclusivament a escriure, no ha sabut abandonar l'ensenyament ja que imparteix un curs de Narrativa de l'Audiovisual a la Universitat de Lleida.
La seva feina literària està centrada en la novel·la i el relat; però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre l'escriptura i la lectura. A més, col·labora amb la premsa escrita, principalment amb el diari Avui.
L’Estil
En l'obra de Jaume Cabré, ficció i realitat es confonen. La documentació històrica és fonamental a l'hora de construir una narració, però en cap cas se superposa a l'ambició de crear una trama autònoma en ella mateixa. Jaume Cabré no pretén escriure novel·les didàctiques. L'erudició i el documentalisme sobre una època no són els objectius de la ficció, però serveixen per fer versemblants uns personatges històrics que conviuen amb uns altres sorgits només de la imaginació del novel·lista.
Els primer capítol
La Curiositat
“Qui sóc i per què escric”(Jaume Cabré)
Sovint m'han preguntat per què escric. Al principi contestava amb evasives, perquè ni jo ho sabia, o, si de cas, tenia la temptació d'etzibar un discurs més o menys solemnial sobre el fet literari. Ara, quan m'ho pregunten, em quedo amb les evasives però, al mateix temps, amb alguns elements de clarificació personal, perquè arriba un moment que m'adono que l'escriptura és, per a mi, un acte necessari de la mateixa manera que fa temps que ho és la lectura. Un arribat a l'escriptura a través de la lectura.
Si Vols Aprofundir Més
