Del 7 al 20 d’Octubre
L’Argument
Basada en la gran obra de Goethe, l’òpera redueix la riquesa i profunditat del text, fixant la història al segle XVI alemany i centrant la trama en la relació amorosa de Faust i Marguerite.
L’Estructura de l’Obra
Fragments en versió concert. Durada total dues hores
El Repartiment
Role | Veu | Intèrpred |
Faust | Tenor | Piotr Beczala / Fernando Portari |
Margherite | Soprano | Krassimira Stoyanova / Ermonela Jaho |
Méphistópheles | Baix | Erwin Schrott / Michele Pertusi |
Valentin | Baríton | Ludovic Tézier / Marc Barrard |
Siebel | Mezzo-soprano | Karine Deshayes / Ketevan Kemoklidze |
Marthe | Mezzo-soprano | Julia Juon |
La cantant més destacada
La búlgara Krassimira Stoyanova s’ha consolidat en els últims anys com una de les millors sopranos líriques de la seva generació. Després de debutar el 1995 a l’òpera de Sofia, va emprendre la seva carrera internacional, carrera que la conduiria al Metropolitan de New York, al Covent Garden de Londres i el Festival de Salzburg.
El seu principal camp d’acció és la Staatsoper de Viena, a la qual pertany des de 1998 i on ha abordat papers com la Comptesa mozartiana fins la Micaela de Carmen, la Liù de Turandot i la Nedda de Pagliacci. Es tracta d’una cantant molt personal, tant en el color de la seva veu com en la seva manera de cantar.
Trobaràs un link de la soprano interpretant l’ària "Si. Mi chiamano Mimi" de la Bohème:
Charles Gounod (París, 1818 – Saint-Cloud, 1893) va ser un compositor francès, que es va iniciar en el món musical per influència materna, sent la seva mare una gran pianista. Alumne del conservatori de París des de 1835 fins el 1839, va rebre el prestigiós Gran Premi de Roma, fet que li va permetre proseguir els seus estudis a la capital italiana. Allí va descobrir la música dels antics mestres polifònics, en especial Palestrina, el qual va exercir una gran influència envers la seva producció religiosa.
De tornada a París, Gounod va centrar la seva activitat compositiva a l’òpera, amb títols com Safo (1851), Faust (1859), Mireva (1864) i Romeo i Julieta (1867). El refinament i la inspiració de les seves melodies, juntament amb la qualitat de la seva escriptura orquestral, fan de les seves obres les més apreciades i representatives del repertori francès anterior a l’aparició de Bizet i Massenet.
L’Estil
Es tracta d'una obra realitzada per un gran melodista, presentant una excel·lent línia de cant i una més que notable tècnica orquestral. Moltes de les parts de l'òpera han esdevingut molt populars donada la seva fàcil comprensió. Es tracta doncs de la música indicada per una gran òpera, molt efectiva, amb sons embriagadors, aconseguint unir els elements més espectaculars de l'òpera francesa amb un intimisme líric de gran qualitat.
La Curiositat
La llegenda de Faust no tan sols va captivar a Gounod, sinó que ha captat al llarg de la història l'interès de molts altres compositors com Boito, Berlioz i Spohr, així com els més moderns Busoni i Reutter. També cal destacar altres variacions sobre el mateix tema, com per exemple The Rakes Progress de Stravinski.
El Llibret
Si no es compara el treball dels llibretistes amb l'obra de Goethe, es poden apreciar algunes coses positives. Sobretot l'adaptació escènica, la selecció de quadres variats i emocionants, la distribució de punts culminants i oasis lírics. De Goethe queda poc més que un argument exterior, el drama d'una jove burgesa que commou i emociona. El sentit profund dels elements diabòlics s'ha perdut totalment, malgrat això l'obra de Gounod crea rols gratificants en quan a la interpretació.
Trobaràs el llibret de l’obra complet al següent enllaç:
On comprar les entrades
Comprar les entrades a la web oficial del Liceu o al Servicaixa de la Caixa:
Si Vols Aprofundir Més
