08 de Juliol -31 de Juliol
La Sinopsis
Un tranvia llamado deseo posa de manifest l'enfrontament entre dues cultures. Blanche Dubois és una atractiva i desequilibrada dona del Sud que es troba al final de la seva joventut, on les pretensions de virtut i educació oculten el seu alcoholisme. Blanche visita en New Orleans a la seva germana Stella, casada amb Stan, un polonès proletari, bebedor i jugador de cartes. L'enfrontament entre els cunyats, que amaga una poderosa i oculta atracció, simbolitza d'alguna manera el conflicte entre les dues societats que representen: la força bruta de la naturalesa enfront dels prejudicis morals.
El gènere
Drama. Durada 2 hores i 35 minuts
El Repartiment
Personatge | Intèrpret |
Blanche du Bois | Vicky Peña |
Roberto Álamo | |
Stella Kowalski | Ariadna Gil |
Harold Mitchell-Mitch | Àlex Casanovas |
Eunice Hubbel | Anabel Moreno |
Steve Hubbel | Alberto Iglesias |
Pablo González | Pietro Olivera |
Jove | Ignacio Jiménez |
Metge | Jaro Onsurbe |
Enfermera | Mariana Cordero |
Veu en off | Linda Mirabal-Jean Claude |
Motius per anar-hi
L’Actriu més Destacada
Victòria "Vicky" Peña i Carulla (Barcelona, 11 de enero de 1954) Filla dels actors Felipe Penya i Montserrat Carulla, va començar com actriu el 1966, en la sèrie de Televisió Espanyola La petita comèdia, després d'haver treballat diversos anys com enfermera en l'Hospital Clínic de Barcelona.
Va debutar en cinema amb Canvi de sexe, de Vicente Aranda, però la seva popularitat va créixer gràcies a la televisió i el teatre. El 1976 intervé en la sèrie La senyora García es confessa, amb Adolfo Marsillach; un any després, va participar en l'obra Tirant lo Blanc i en 1986 en la sèrie A Electra li senti bé el dol, basada en l'obra d'Eugene O'Neill.
Ha rebut i ha estat nominada a diversos premis. Va obtenir el seu primer Premi Max pel musical Sweeney Todd, en la primera edició dels premis, el segon per l'obra La reina de bellesa de Leenane, i en la XI edició dels Premis Max va obtenir el seu tercer premi a la millor actriu protagonista pel seu paper en Homebody/Kabul.L’any 2009 guanya el Premi Nacional de Teatre 2009.
L’Escenografia
El valor d'un muntatge bell i dinàmic: l'escenografia, com un tall en secció, ens mostra el conflicte en dues dimensions, sense profunditat, i amb una ambientació conservadora.
Però les dues resulten funcionals i adients per a deixar que brilli un gran text, i sobretot, una gran actriu en plena maduresa artística.
L’Autor
Tennesse Williams va néixer a Columbus, població de l'estat de Mississippi, el 1911. Es va llicenciar en 1938 en Filosofia i Lletres per la Universitat d'Iowa, després de passar primer per la Universitat de Missouri, en on s'havia matriculat en la carrera de periodisme.
Després d'exercir diversos oficis Williams va aconseguir el seu primer triomf en Broadway amb l'obra “El zoo de cristal” (1945), títol que va guanyar el premi de la crítica teatral de Nova York. Anteriorment havia intentat estrenar sense èxit “Batalla de ángeles” (1940).
Entre les seves millors obres destaquen “Un tramvia anomenat desig” (1947), “Estiu i fum” (1948), “La rosa tatuada” (1951), “De repente, l'últim estiu” (1950), “La gata sobre la teulada de zinc calent” (1955) o “Dolç ocell de joventut” (1959). Tennessee Williams assoliria guanyar varis premis Pulitzer.
La Curiositat
Segons Mario Gas, l'important és recuperar l'obra original, que en la seva opinió, ha aconseguit trascendir el seu temps per a convertir-se en una al·legoria universal a través de personatges 'polièdrics' i una història 'tendra i crua' en una societat decadent.
Si Vols Aprofundir Més