Fins el 16 d’Octubre 2011. De dimarts a diumenge de 10h – 20h
La Temàtica
Aquesta exposició mostra l’evolució de Picasso des que va arribar el 1900 a París, on va descobrir una activa comunitat artística internacional, fins als anys 1907-1908, en què va assolir la condició de capdavanter de l’avantguarda de la capital francesa.
El contacte directe que l’artista va tenir amb obres de pintors i escultors com Van Gogh, Gauguin, Puvis de Chavannes, Toulouse-Lautrec, Rodin, Steinlen i d’altres va constituir per a ell una revelació. Picasso hi va tenir una reacció immediata, que es va reflectir tant en la seva descoberta de noves tècniques pictòriques i gràfiques com en una consagració a una nova temàtica basada en les seves pròpies experiències de la vida i l’art moderns.
El Contingut
S’exposen cinquanta obres de Picasso realitzades en suports diferents, i quaranta més d’artistes com Cézanne, Toulouse-Lautrec, Rodin, Steinlen, Gauguin i en particular, Van Gogh, entre d’altres, el prestigi dels quals es trobava en el seu zenit al París de l’època, amb la voluntat, de donar una idea de l’estímul visual que la vida i l’art parisencs van representar per a Picasso durant la primera dècada del segle XX.
La pinzellada vigorosa de Picasso i les seves escenes plenes de vida van deixar pas, a finals del 1901, a una paleta més evocadora i a temes amb contingut simbòlic. L’artista va afirmar una vegada que va ser el suïcidi de Carles Casagemas (a París, al febrer del 1901) el que el va empènyer a pintar amb blau. Entre el 1906 i el 1907, les seves fonts d’inspiració anaven de Cézanne i Matisse a les escultures ibèriques i l’art africà. Les pintures i els dibuixos d’aquesta època mostren les diferents tècniques revolucionàries amb què Picasso va saber crear noves formes i composicions que van canviar el curs de l’art del segle.
L’Obra escollida
Les composicions que va fer sobre la trista situació de la gent pobre com ara les recluses de la presó de Saint-Lazare, estan tractades amb la mateixa dignitat que es troba a les pintures de Van Gogh, Gauguin i Puvis de Chavannes, els murals del qual, dedicats al tema de la caritat
La Curiositat
Encara que Picasso va ser acusat pels crítics d’imitar l’obra dels artistes que l’havien impressionat a París, aquest retret es pot considerar del tot fora de lloc. Picasso no va ser mai un imitador (cap obra seva es pot confondre amb la de ningú altre), sinó que es va servir de les innovacions dels seus contemporanis, com també de la història de l’art, per forjar-se un estil personal.
El Vídeo
On Comprar les entrades
Adquirir les entrades al Museu Picasso. Com arribar al Museu:
Si Vols Aprofundir Més
