Divendres 12 d’Agost a les 22h. Un espectacle de la Fura dels Baus
L’Argument
Carmina Burana és una obra musical de Carl Orff. Aquest va prendre els textos de Carmina burana (col·lecció de cants dels segles XII i XIII) per compondre una cantata escènica amb el mateix nom el 1937. Orff subtitulà la composició: Cantiones profanae cantoribus et choris cantandae comitantibus instrumentis atqüe imaginibus magicis (en llatí: cançons laiques per a cantants i coreutes per ser cantades amb instruments i imatges màgiques).
La versió d'Orff forma part d'una trilogia juntament amb Catulli Cármina i Trionfo di Afrodita. A la cantata, a més de l'orquestra i cors, intervenen solistes (soprano, tenor, baix), i hi destaca l'abundant i esplèndida percussió.
Motiu per anar-hi
L’Estructura de l’Obra
- Introducció: Fortuna imperatrix mundi.
- Primera part: Primo vere - Ûf dem anger.
- Segona part: In taberna.
- Tercera part: Cours d'amour - Blanziflour et Helena.
- Final: Fortuna imperatrix mundi.
El Compositor
Carl Orff (Munic 1895 - 1982), fou un compositor alemany del neoclassicisme musical que va continuar amb la corrent començada per Igor Stravinski.
Va inventar un sistema d’ensenyança musical per nens que va tenir notables resultats. Malgrat la modernitat que hi ha en algunes de les seves tècniques de composició, Orff és capaç de capturar l'esperit de l'Edat Mitjana amb ritmes enganxosos i tonalitats fàcils. Els poemes medievals, escrits en una antiga forma d'alemany i en llatí, eren sovint picants, però sense ser obscens.
L’Estil
De la col·lecció completa dels Carmina burana, Orff en va escollir 25 cançons i les va ordenar de manera que poguessin representar-se en un escenari. Pel que fa a la música, es va emmotllar a la senzillesa dels textos. Aproximadament la meitat de les peces són cançons la melodia de les quals es repeteix a cada estrofa gairebé sense variants i a vegades es limita a realitzar simples escales majors o menors.
El ritme és l'encarregat de donar varietat al conjunt, i així s'evita qualsevol monotonia. Aquesta riquesa rítmica és, potser, la característica més important dels Carmina burana d'Orff.
La part més Destacada
El fragment més conegut de la qual és l'O Fortuna, que constitueix la primera part del preludi i que es repeteix al final de l'obra.
La Fura del Baus
La Fura dels Baus és una companyia catalana de teatre iniciada a Moià l'any 1979 per Marcel·lí Antúnez Roca, Quico Palomar, Carles Padrissa i Pere Tantinyà. Amb el seu espectacle Accions, es donaren a conèixer els anys vuitanta com a proposta diferenciada que cercava elements escènics innovadors, accentuant un sentit col·lectiu de la creació teatral.
Han creat al seu voltant una llegenda d'enfants terribles i començaren a actuar en cercaviles. Funcionen com a una cooperativa anarquista, ells mateixos es fan els decorats i preparen les màquines de so, sovint bons exemples d'esconbraria urbana reciclada.
La Curiositat
El Carmina Burana de La Fura dels Baus és un espectacle envolvent, on l’espectador se sent totalment absorbit per unes fortes imatges escèniques, efectes especials i inclús fragàncies primaverals. Sobre l’escenari, un gran cilindre de deu metres de diàmetre, que actua a mode de gran pantalla de cinema, encerclerà literalment els músics que quedaran amagats als ulls de l’audiència, mentre unes imatges projectades sobre ell, il·lustraran tota l’obra de principi a fi. Per la seva part els tres solistes s’enfrantaran a la sensació de cantar submergits en aigua, o elevats per una grua a set metres d’alçada.
El Llibret
Aquí tens el Llibret de l’obra:
On comprar les entrades
Si Vols Aprofundir Més
