Cinemes Renoir i altres cinemes. Trobaràs al link on veure el film:
L’Argument
Roberto, un reclús propietari d'una ferreteria a Buenos Aires, acull un immigrant xinès que ha arribat a la ciutat buscant un familiar seu després de la mort de la seva promesa. Mort que s’ha produït per causes poc habituals. La recerca del tio de Jun i la seva convivència durant unes setmanes té un gran impediment, Jun no parla més que xinès.
El gènere
Comèdia. Durada 93 minuts
Motiu per veure-la
“Un cuento Chino”, és tan sols el que popularment s´entén com un “conte xinés”, una història capaç d´entabanar i portar al seu terreny , que no és altre que el dels sentiments, el de deixar-nos guanyar pels avatars d´una trobada casual entre dos éssers humans i veure en pantalla com, per molt estranys i diferents que siguin entre ells es poden entendre, comprendre entre ells , i en definitiva, servir de fort contrast amb la belicositat i els conflictius interessos contraposats que dominen el panorama històric dels nostres dies.
El repartiment
Personatge | Intèrprets |
Roberto | Ricardo Darín |
Mari | Muriel |
Jun | Ignacio Huang |
Cliente | Pablo Seijo |
Leonel | Iván Romanelli |
Vivian El Jaber |
L’Actor més destacat
Ricardo Darín (1957, Buenos Aires, Argentina) pertany a una família dedicada a la interpretació, sobretot al teatre. El jove del clan Darín va iniciar la seva carrera com molts altres actors argentins, fent de galant en les telenovel·les dels anys 90 i en alguna comèdia televisiva com El meu cunyat (1993), que va aconseguir una notable repercussió al seu país. En aquesta època també va fer teatre i va dirigir les seves pròpies produccions.
La primera vegada que la crítica es va fixar en les aptituds de Ricardo Darín per al cinema va ser en el thriller Perdut per Perdut (1993), d'Alberto Lecchi. Després arribarien El mateix amor, la mateixa pluja (1999) i Nou reines (2000), per les quals va ser premiat per l'Associació de Crítics Cinematogràfics d'Argentina. Faltava l'èxit internacional, i aquest es va produir el 2001, quan Ricardo va encarnar el personatge de Rafael Belvedere a El fill de la núvia. A més del premi dels crítics de l'Argentina, es va endur també al Sant Jordi al millor actor estranger, entre d'altres guardons.
El Director
Sebastian Borensztein (1963, Buenos Aires, Argentina), és llicenciat per la Universitat del Salvador en la carrera de Ciències de la Comunicació. Ell és el responsable del guió i la direcció de gairebé tots els seus projectes, i va ser pioner en la realització de unitaris per a televisió amb tractament cinematogràfic. Els seus començaments van ser com creatiu publicitari a mitjans dels 80 en agències com David Rato, McCann-Erickson, Ortiz Scopesi, Ogilvy, i Lintas Colonesse.
L'any 2000 va ser distingit amb el premi Konex com un dels cinc millors directors de la dècada i aquest mateix any va crear la consagrada sèrie de unitaris de suspens en temps real anomenada "Temps Final" emesa a l'Argentina per Telefe durant els anys 2000, 2001 i 2002 i que actualment s'emet en més de 50 països.
L'any 2005 va concentrar la seva carrera al cinema, tant en llargmetratges com en cinema publicitari. La seva òpera prima "La sort està tirada" (2005) de la qual és guionista i director, li va valer nombrosos premis internacionals entre ells el premi Descobriment de la Crítica Francesa.
L’Estil
El film mai pretén ser realment una pel·lícula de riallada i a mesura que passen els minuts explora amb més insistència la seva càrrega dramàtica i empra més clarament el to malenconiós. La trama gira al voltant de la soledat, l'aïllament i la incomunicació, mostrats amb certa lleugeresa encara que amb encertat sentiment.
La Curiositat
El mateix Borensztein va explicar que la idea del film va sorgir a partir d'una notícia que va llegir: "Una cosa increïble, una vaca va caure d'un avió al mar, contra un pot al qual va enfonsar. Em va semblar una mica al·lucinant. El tipus que estava en el pot no entenia absolutament res. Això va ser el punt de partida. I això va detonar altres idees que jo volia desenvolupar, com la d'un ex combatent, també a partir d'un personatge real que conec, un tipus que va estar en la guerra. Em va semblar. Volia un personatge que fora mig ermità i tot va començar a fluir ".
El Tràiler
Trobaràs en l’enllaç següent el tràiler:
Si Vols Aprofundir Més