Un gran incendi trenca la monotonía de la Colònia. Els
Informació bàsica
· Editorial – Edicions 1984
· Pàgines – 255
· ISBN – 978-84-924-4021-4
El gènere
Novel·la de ficció
Motiu per llegir-lo
Un món tancat, de classes, amb un paper destacat de l'església amb el mossèn i el convent de monges. Dels senyors, del director i de la classe obrera que viu al toc de les sirenes i amb el tac-tac dels telers.
L’Escriptor
Sílvia Alcàntara i Ribolleda neix a Puig-reig (Berguedà) l'any 1944, i als sis mesos d'edat la seva família es trasllada a la Colònia Vidal, una colònia tèxtil situada al marge del Llobregat. Sempre conscient de la seva manca de formació lingüística en català, a l'inici de la democràcia pren la determinació d'estudiar-lo i s'inscriu als cursos de Normalització Lingüística.
Malgrat el desengany de les dues primeres novel·les, que resten inèdites, l’escriptora aconsegueix publicar, a Edicions 1984, la novel·la Olor de Colònia (2009). El relat, que reconstrueix la vida d'una colònia tèxtil catalana pels volts de 1950, produeix un gran impacte en el panorama català per la seva maduresa i qualitat literàries. Amb aquesta novel·la, que esdevé un èxit de vendes, rep els premis Qwerty Btv (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter de Narrativa (2009).
L’Estil
Olor de colònia s'integra a aquella veta de la literatura catalana caracteritzada per un realisme mineral i la voluntat de narrar amb preciosisme de detalls un món, per regla general, ja desaparegut. És tracta d’una novel·la ben estructurada, amb un llenguatge apropiat i fluent, amb un bon domini de la tècnica narrativa, que sobretot s'exalça en la naturalitat dels soliloquis, concebuts per cobrir el buit que han deixat els espaiosos hiats temporals de la vasta cronologia que abraça l'obra.
La Curiositat
En algún moment l’escriptora d´Olor de Colònia ha reconegut:
“Les dues novel·les que tenia al calaix —una de les quals sortirà abans que acabi l'any— cap editor en volia saber res. Estava molt decebuda i aquesta no la vaig mostrar a ningú. Un amic va insistir que l'enviés a una editora retirada i ella em va recomanar parlar amb Edicions 1984. Al cap d'un mes just em digueren que la publicaven. L'editor encara ara en parla amb entusiasme”.
Si Vols Aprofundir Més
