Les Dates
Del 11 de Maig al 3 de Juny, Amics de l’òpera de Sabadell, organitzant de forma itinerant la representació de “Il Barbiere di Siviglia”
Descobreix on es realitza la representació de l’obra:
L’Argument
El comte d’Almaviva s’ha enamorat de Rosina, la jove protegida del doctor Bartolo, el qual la té contínuament vigilada i es pretén casar amb ella. Per tal d’apropar-se a la jove, Almaviva recórrer els serveis del barber Fígaro, el qual l’assessorarà amb un seguit d’estratègies que portarà al comte a viure escenes surrealistes com adoptar un paper d’estudiant per cantar una serenata a la seva estimada, vestir-se de militar per poder entrar a la casa de Bartolo i fins a l’extrem de disfressar-se de professor de música per tal d’impartir a Rosina una lliçó. Després de tanta constància i embolics, Rosina i Almaviva acabaran per casar-se.
Motiu per anar-hi
Un clàssic del repertoir Rossinià, aquesta vegada representat amb tota fidelitat per part dels Amics de l’Òpera de Sabadell.
Els Roles Principals
Role | Veu | Intèrpred |
Figaro | Baríton | Carles Daza |
Rosina | Mezzosprano | Natalia Gavrilan |
Comte d’Almaviva | Tenor | Albert Casals |
Don Bartolo | Baix | Enric Serra |
Don Basílio | Baix | Marc Pujol |
Berta | Baix | Eugènia Montenegro |
Fiorello | Baix | Eduard Moreno |
Ufficiale | Mezzosoprano | Joan Carles Esteve |
El Cantant més Destacat
Natalia Gavrilan és una jove mezzosoprano moldava que presenta un timbre profund de coloratura, especialment indicat pels roles d’òperes de Rossini. L’artista també destaca per la seva interpretació d’Adalgisa en la “Norma” de Bellini i com Angelina a “La Cerentola”.
Descobreix el talent de Natalia Gavrilan en una interpretació del Barber de Sevilla:
L’Estructura de l’Obra
Dos actes. Durada total 165 minuts.
El Compositor
Gioachino Rossini (Pésaro, 1972 – París, 1868) va ser un compositor italià. Fill de músics, va iniciar-se de ben petit al teatre musical, formant-se en el Conservatori de Bolònia, tot rendint un especial culte a Mozart, fet que es percep en les seves obres. Ben aviat va destacar com a compositor d’òperes gràcies al seu sentit innat de la melodia i de l’humor.
El 1829 va posar punt i final a la seva creació operística que va arribar al nombre de 36 òperes, no tornant a escriure més que peces religioses. La seva obra, coneguda per la seva instrumentació i veu pròpia, destaca como una de les més sòlides del classicisme i del “bel canto” operístic.
Entre les seves òperes destaquen: Il turco in Italia (1814), Elisabetta, regina d'Inghilterra (1815), la gazza ladra (1817), Mosè in Egitto (1818), Semiramide (1823) i el Guillaume Tell (1829).
Estil artístic
Il barbiere di Siviglia és una òpera buffa, també anomenada “Commedia per musica”. Aquest estil es va desenvolupar a Nàpols en la primera meitat del segle XVIII i d’allí es va difondre cap a Roma i el nord d’Itàlia en contraposició a l’òpera sèria.
Al principi, en els entreactes de l’òpera sèria es representaven els anomenats “intermezzi”, peces de caràcter popular que permetien al públic oxigenar-se de la representació, en el decurs dels anys, aquests “intermezzis” van anar adoptant personalitat pròpia fins a configurar un nou estil musical.
Curiositat
Al llarg de la història, “Il Barbiere di Siviglia” ha sofert considerables modificacions. Un dels canvis més importants i persistents va ser la reconversió del paper de Rosina, la protagonista, de la veu de mezzosoprano originalment escrita per Rossini, en paper de soprano lleugera. Aquest canvi desvirtua la figura de Rosina, a la qual Rossini, amb la veu de mezzosoprano, volia donar un caràcter decidit i voluntariós que resulta molt més convincent que no pas el caràcter frívol i superficial que deixa intuir la veu agilíssima de soprano de coloratura.
La part més destacada
La calúmnia és una ària que, per mitjà de la música de Rossini, subratlla l’efecte de cada frase amb l’ús del “crescendo”, descobrint els canvis de la calúmnia des del seu naixement fins l’efecte que es produeix en el pobre calumniat.
El Llibret
El llibret de Cesare Sterbini es basa en la comèdia de Pierre-Augustin de Beaumarchais a qui pertany també “Les Bodes de Figaro”, sobre el qual Mozart va basar la seva famosa òpera i que és la continuació de la història del barber i les seves aventures.
Trobaràs el llibret de l’obra complet al següent enllaç:
Si Vols Aprofundir Més
