Android App

Agenda

Google Plus

Facebook

Twitter

Newsletter

Iphone App

Il Barbiere di Siviglia (El Barber de Sevilla) - Fins el 3 de Juny

Les Dates 

Del 11 de Maig al 3 de Juny, Amics de l’òpera de Sabadell, organitzant de forma itinerant la representació de “Il Barbiere di Siviglia”

Descobreix on es realitza la representació de l’obra:


L’Argument

El comte d’Almaviva s’ha enamorat de Rosina, la jove protegida del doctor Bartolo, el qual la té contínuament vigilada i es pretén casar amb ella. Per tal d’apropar-se a la jove, Almaviva recórrer els serveis del barber Fígaro, el qual l’assessorarà amb un seguit d’estratègies que portarà al comte a viure escenes surrealistes com adoptar un paper d’estudiant per cantar una serenata a la seva estimada, vestir-se de militar per poder entrar a la casa de Bartolo i fins a l’extrem de disfressar-se de professor de música per tal d’impartir a Rosina una lliçó. Després de tanta constància i embolics, Rosina i Almaviva acabaran per casar-se.


Motiu per anar-hi

Un clàssic del repertoir Rossinià, aquesta vegada representat amb tota fidelitat per part dels Amics de l’Òpera de Sabadell.

Els Roles Principals

Role
Veu
Intèrpred
Figaro
Baríton
Carles Daza
Rosina
Mezzosprano
Natalia Gavrilan
Comte d’Almaviva
Tenor
Albert Casals
Don Bartolo
Baix
Enric Serra
Don Basílio
Baix
Marc Pujol
Berta
Baix
Eugènia Montenegro
Fiorello
Baix
Eduard Moreno
Ufficiale
Mezzosoprano
Joan Carles Esteve

El Cantant més Destacat

Natalia Gavrilan és una jove mezzosoprano moldava que presenta un timbre profund de coloratura, especialment indicat pels roles d’òperes de Rossini. L’artista també destaca per la seva interpretació d’Adalgisa en la “Norma” de Bellini i com Angelina a “La Cerentola”.

Descobreix el talent de Natalia Gavrilan en una interpretació del Barber de Sevilla:


L’Estructura de l’Obra

Dos actes. Durada total 165 minuts.

      El Compositor

Gioachino Rossini (Pésaro, 1972 – París, 1868) va ser un compositor italià. Fill de músics, va iniciar-se de ben petit al teatre musical, formant-se en el Conservatori de Bolònia, tot rendint un especial culte a Mozart, fet que es percep en les seves obres. Ben aviat va destacar com a compositor d’òperes gràcies al seu sentit innat de la melodia i de l’humor.
El 1829 va posar punt i final a la seva creació operística que va arribar al nombre de 36 òperes, no tornant a escriure més que peces religioses. La seva obra, coneguda per la seva instrumentació i veu pròpia, destaca como una de les més sòlides del classicisme i del “bel canto” operístic.
Entre les seves òperes destaquen: Il turco in Italia (1814), Elisabetta, regina d'Inghilterra (1815), la gazza ladra (1817), Mosè in Egitto (1818), Semiramide (1823) i el Guillaume Tell (1829).
Estil artístic

Il barbiere di Siviglia és una òpera buffa, també anomenada “Commedia per musica”. Aquest estil es va desenvolupar a Nàpols en la primera meitat del segle XVIII i d’allí es va difondre cap a Roma i el nord d’Itàlia en contraposició a l’òpera sèria.

Al principi, en els entreactes de l’òpera sèria es representaven els anomenats “intermezzi”, peces de caràcter popular que permetien al públic oxigenar-se de la representació, en el decurs dels anys, aquests “intermezzis” van anar adoptant personalitat pròpia fins a configurar un nou estil musical.

Curiositat

Al llarg de la història, “Il Barbiere di Siviglia” ha sofert considerables modificacions. Un dels canvis més importants i persistents va ser la reconversió del paper de Rosina, la protagonista, de la veu de mezzosoprano originalment escrita per Rossini, en paper de soprano lleugera. Aquest canvi desvirtua la figura de Rosina, a la qual Rossini, amb la veu de mezzosoprano, volia donar un caràcter decidit i voluntariós que resulta molt més convincent que no pas el caràcter frívol i superficial que deixa intuir la veu agilíssima de soprano de coloratura.

La part més destacada

La calúmnia és una ària que, per mitjà de la música de Rossini, subratlla l’efecte de cada frase amb l’ús del “crescendo”, descobrint els canvis de la calúmnia des del seu naixement fins l’efecte que es produeix en el pobre calumniat.


El Llibret

El llibret de Cesare Sterbini es basa en la comèdia de Pierre-Augustin de Beaumarchais a qui pertany també “Les Bodes de Figaro”, sobre el qual Mozart va basar la seva famosa òpera i que és la continuació de la història del barber i les seves aventures.

Trobaràs el llibret de l’obra complet al següent enllaç:


Si Vols Aprofundir Més



La Vampira del Raval

Bufaganda

14:45 Música entre dues guerres

L'espera

Agost

Yo, Sola

Coriolà

Sade was myself

Impro Horror Show

Gènesi una idea d'Europa


Intocable

The Artist

La Pesca del salmó al Iemen

De tu ventana a la mía

Wilaya

El Bulli: Cooking in Progress

Katmandú

J.Edgar

War Horse

La intervención de Hugo


Catalunya Visió

CIFB

Catalunya 1400

Tecnorevolució

Més Fotoperiodisme

Eugène Delacroix

Goya. Llums i Ombres

Un Collage abans del Collage


Il Divo

Andreu Rifé

Rèquiem de Fauré

Ana Belén

Els Amics de les Arts

El Rèquiem de Mozart

Concert d'Aranjuez

Mikel Erentxun

Luz Casals

19 La Simfonia Linz


Big Mamma

Harlem Jazz Club

Joan Vidal Sextet

Miguel Zenon Quartet

Lluís Coloma Trio


Escriu un PreViu

La Bohème

Sarrià-St Gervasi òpera

Montserrat Caballé

Le Nozze di Figaro


Anys de Prosperitat

I el Món Gira

Biografia Steve Jobs

Obre els ulls i desperta

Olor de Tinta

El Jardí Oblidat

La Veu i la Fúria

1Q84

Les Ombres en la Nit

Carn de Canó