Fins el 10 de Juliol, Courbet al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
La Temàtica
El pintor francès Gustave Courbet va fer trontollar el món de l’art al segle XIX. A través del seu pinzell, la realitat entrava dins els quadres: naixia el Realisme.
L’exposició revela la influència de Courbet en la pintura catalana de l’època, a partir sobretot de l’obra de Ramon Martí Alsina, artífex de la renovació pictòrica i introductor del realisme al panorama artístic espanyol.
Una ambiciosa mostra de producció pròpia que convida el públic a aprofundir en el realisme i descobrir alhora els seus antecedents i el seu llegat en un recorregut que traspassa volgudament els límits temporals d’aquest moviment: des del Segle d’Or espanyol, amb pintures de Murillo, Ribera i Velázquez, fins a l’art contemporani, a través de l’obra d’Antoni Tàpies, un dels artistes catalans més universals.
El Contingut
L’exposició reuneix unes 80 obres, entre pintures, dibuixos, fotografies i grabats, que permeten apropar-se al moviment realista des d’un punt de vista estètic, iconogràfic i temàtic.
Articulada en cinc àmbits, l’exposició es centra bàsicament en la figura, incloent algunes de les temàtiques cultivades per als pintors realistes, com el retrat, l’autoretrat, els nus o les escenes de gènere.
Els Artistes
De Gustave Courbet (1819 – 1887), fundador del moviment realista, s’exhibeixen 17 de les seves pintures més emblemàtiques, que van contribuir a convertir en un referent ineludible del moviment realista, i de Martí Alsina, introductor del realisme en l’escena artística espanyola, es presenta un nombre similar de peces.
L’obra d’amdós pintors s’acompanya d’obres d’altres pintors realistes francesos com Carolus Duran, Jean Baptiste, Camille Corot o Jean François Millet, i catalans com Benet Mercadé, Antoni Caba, Simó Gómez o Pere Borrell del Caso.
El Moviment
El realisme és un corrent artístic, que es desenvolupa al segle XIX i fa referència al fet que la pintura havia de reflexar tots els aspectes de la realitat, inclús els més petits i vulgars. Volia, per tant, allunyar-se dels temes acadèmics, com la mitologia, la religió i la història, que havien dominat fins llavors, i pintar la realitat cotidiana.
Les Obres escollides
Resulta interessant destacar els petits diàlegs que es generen entre les obres de Courbet i altres artistes. Un bon exemple és el plantejat entre “Rembrandt amb la mirada extraviada i “El desesperat” de Courbet.
En “Rembrandt amb la mirada extraviada” (1630), l’artista centra el primer pla en el seu rostre, que ocupa quasi tot l’espai i inclús supera l’enquadre sobresortint envers l’espectador. L’expressió d’estupor i d’estranyesa resulta sobreacollidora, aquest fet és accentuat a través de representar el cap tort i col·locat enrere, a més a més la posició en diagonal i la il·luminació dirigida d’amunt cap avall, també en diagonal, contribueixen a dinamitzar el conjunt.
D’altra banda “El desesperat” (1844 – 1845), que procedeix d’una col·lecció privada i és molt difícil de veure en públic, té una història molt vinculada amb Barcelona. En la França paralitzada per la guerra, el 1917 l’Ajuntament de Barcelona va muntar una gran exposició conxorxada amb la plana major de l’art francès. “El desesperat” hi era. De la mateixa forma que amb el quadre de Rembrandt, resulta difícil no inquietar-se amb la mirada pertorbada d’un jove Courbet que quan va fer aquest autoretrat, encara era un desconegut. En el decurs d’aquesta obra va escriure una carta als seus pares en la qual proclamava que el ser art valdria “o tot o res”.
La Curiositat
Obres de Velàzquez, Murillo, Ribera o Rembrandt, del segle XVII, s’intercalen al llarg de l’exposició per tal d’il·lustrar la influència que l’obra dels grans mestres barrocs va exercir sobre la pintura realista del segle XIX, i com els efectes tenebristes i les paletes obscures del barroc van reflexar-se en les obres realistes. Per sugerir que el realisme és un corrent viu que persisteix en el temps, la mostra es tanca amb les obres d’Antoni Tàpies, Matèria en forma d’axila
El Vídeo
Si Vols Aprofundir Més
