Fins el 20 d’Abril, Cavalleria Rusticana i Pagliacci al Gran Teatre del Liceu.
Si no vas al Liceu, pots presenciar l’obra cavalleria rusticana als cinemes Cinesa en un gran qualitat de so:
L’Argument
Pagliacci mostra el tràgic desenllaç d’un conflicte sexual. L’acció es situa entre uns còmics ambulants que actuen en un poble de Calàbria, el dia de la Mare de Déu d’Agost. El conflicte el crea la relació de Nedda, l’estrella del grup de còmics, i un home del poble, Silvio, que han decidit fugir junts d’aquell ambient. I el detonant del conflicte el genera Tonio, el clown de la companyia, geperut i ressentit, que delata Nedda al seu marit Canio, despitat per haver estat refusat per Nedda, i conscient que Canio és patològicament gelós.
En la línia de ruptura de les convencions teatrals, el drama esclata durant la representació d’una escena típica de la Commedia dell’arte en la qual els actors –Nedda, Tonio i Canio– van oblidant que es tracta d’un artifici teatral per passar a viure’l com una situació real en què han de dirimir el seu conflicte. Finalment Canio matarà Nedda i el seu amant en un final que corona tràgicament l’objectiu de l’obra tal com la defineix el Pròleg: «veure estimar tal com estimen els éssers humans».
Els Roles Principals
Role | Veu | Intèrpred |
Canio - Pagliaccio | Tenor | Marcello Giordani / José Cura / Piero Giuliacci |
Nedda - Colombina | Soprano | Angeles Blancas / Inva Mula |
Tonio - Taddeo | Baríton | Andrzej Dobber / George Gagnidze / Vittorio Vitelli |
Beppe - Arlecchino | Tenor | David Alegret / |
Sílvio | Baríton | Gabriel Bermúdez / Jean – Luc Ballestra |
El Cantant més Destacat
José Cura (Rosario, Argentina, Decembre de 1962) és un tenor conegut per les intenses i originals interpretacions dels seus personatges, en particular l’Otello i el Samson, com també per les seves poc convencionals i novedoses aparicions en concerts. És capaç d’interpretar rols de baríton alts donat el seu extens registre vocal.
Trobaràs més informació en el seu lloc web:
L’Estructura de l’Obra
Un únic acte. Durada total 80 minuts.
· El Compositor
Ruggiero Leoncavallo (Nàpols, Abril de 1857- Montecatini, Agost de 1919) va ser un compositor d’òpera italià. Després de molts anys d'estudi i de diverses temptatives fracassades de composició d'almenys una òpera, va assistir a l'enorme èxit de l'òpera de Mascagni Cavalleria Rusticana el 1890, i no va tardar massa en concloure el seu gran èxit, Pagliacci, seguint l'estil verista. Pagliacci va ser estrenada a Milà el 1892 amb un èxit immediat.
Estil artístic
Quan el primer que s’escolta de Pagliacci és un personatge que diu al públic: «jo sóc el Pròleg», l’espectador s’adona immediatament que l’autor vol trencar la convenció literària. I quan s’escolta el que diu, s’entén el perquè: l’autor vol evitar que creguem que som davant una farsa inventada per entretenir-nos amb sentiments epidèrmics, i ens vol convèncer que davant tenim un fet real que ens hauria de commoure com ens commouen els drames reals que vivim en les nostres vides. Aquest és l’objectiu del verisme, el moviment literari i musical que és a la base de Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni, i de Pagliacci de Ruggiero Leoncavallo.
A Pagliacci, la perfecció de la construcció dramàtiva va aliada amb l’ús moderat, però molt eficaç del “leitmotiv” wagnerià. La creació de la tensió dramàtica del segon acte juga amb un “leitmotiv” de música del segle XVIII, una gavota que es trenca quan Canio, gelós, deixa d’interpretar la modesta comèdia i reclama els seus drets, fins a l’extrem de matar a Nedda i al seu amant Silvio. Cometent el crim, l’obra acaba en pocs segons, “La commedia è finita”)
La Curiositat
L’acció de l’obra va ser inspirada en un fet real que hagué de jutjar, com a magistrat, el pare del compositor Ruggiero Leoncavallo.
La part més destacada
Destaquem la famosa ària Vesti la Giubba, que es troba al final del primer acte. Canio descobreix la infidelitat de la seva dona, malgrat aquesta mala notícia, s’ha de preparar per la seva representació en un espectacle que ha de continuar.
El Llibret
Trobaràs al llibret de l’obra complet al següent enllaç:
Si Vols Aprofundir Més