El Liceu homenatja Jaume Aragall amb projeccions de ‘Tosca’. Fins el 31 de Maig, la projecció d’aquesta obra produïda pel Liceu el 1991, a l’Auditori de l’Espai Liceu, els dijous (17 h) i els dissabtes (11 h).
L’Argument
Roma 1800. Napoleó amenaça el poder de l’Església i les execussions de jacobins són constants. Angelotti, el més famós de tots ells s’ha fugat de la pressó i el cap de la policia, Baró Scarpia, el segueix d’aprop. Angelotti és protegit per un pintor, Mario Cavaradossi, amant de Tosca, una famosa cantant. El cap de la policia sospita la veritat i intentarà provocar els gelos de Tosca per tal d’atrapar el fugat i també seduir-la.
Els Roles Principals
Role | Veu | Intèrpred |
Floria Tosca | Soprano | Eva Marton |
Tenor | Jaume Aragall | |
Baró Scarpia | Baríton | Sherrill Milnes |
El Cantant més Destacat
Jaume Aragall (Barcelona 1939) és un tenor català. Va estudiar a Barcelona i a Milan on va guanyar el concurs Verdi de Bussetto (1963), premi que li va permetre obtenir varis contractes a la Scala de Milan, on va ser anomenat Giacomo Aragall.
Cantant habitual en els principals teatres i festivals operístics, fa ara uns 50 anys va fer el debut al Liceu com cantant d’òpera amb el paper de Beppe en Pagliacci. Des de 1991, imparteix un curs de cant anual en el Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí i des de 1994, organitza el el Concurs Internacional de Cant que porta el seu nom.
La seva excel·lent veu de tenor líric ha sigut valorada com una de les millors dels cants de la seva generació. Ha sigut reconegut amb la Medalla d’Or de les Belles Arts (1992), el doctorat honoris causa per la Universitat de Girona (1996), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1997) i la Creu de Sant Jordi (1984).
L’Estructura de l’Obra
Tres actes. Durada total Dues hores i 40 minuts.
Tres actes. Durada total Dues hores i 40 minuts.
· El Compositor
Giacomo Puccini (Lucca, actual Itàlia, 1858 Brussel·les, 1924) compositor italià. Hereu de la gran tradició lírica italiana, però al mateix temps obert a altres corrents i estils propis del canvi de segle, Puccini es va convertir en el gran dominador de l’escena lírica durant els primers decenis del segle XX. No va ser un compositor prolífic, només dotze òperes configuren els seu repertori.
Nascut en el si d’una família de tradició musical, va destacar per ser de ben jove un bon pianista i organista en la seva ciutat natal. El 1876, l’audició a Pisa d’Aida de Verdi va constituir una auntèntica revelació per ell, dedicant des d’aquest instant tots els seus esforços en la composició operística. Els seus anys d’estudi en el Conservatori de Milan confirmen aquesta decisió.
Mosco Carner, que fou un de llurs biògrafs, afirma "si la base fonamental de les òperes de Verdi és un crit de combat, la de Puccini un clam d'amor". Els llibrets de Puccini exhibeixen amples perfils i es refereixen a qüestions elementals : l'amor, l'odi, la separació i la mort.
Estil artístic
Tosca és considerada una de les òperes més representatives del repertori verista italià, per la seva intensitat dramàtica, violència i per presentar algunes de les àries més belles del seu repertori. L’argument combina intriga, violència i passió. Juntament amb Madame Butterfly i La Bohème, configura el trio d’òperes més conegudes de Puccini.
L’estil de Puccini es caracteritza per combinar amb habilitat elements estilístics de diferents procedències. En ell, la tradició vocal italiana s’integrava en un discurs musical fluid i continu en el que es dilueix les diferències entre els diferents números de la partitura, al mateix temps que fa ús discret d’alguns temes recorrents a la manera wagneriana. En tot, també cal destacar el personal i incofusible sentit melòdic del seu autor, una de les claus de la gran acceptació que sempre ha tingut entre el públic.
La Curiositat
Jaume Aragall va guanyar el concurs Verdi en Bussetto (1963) no cantant una peça de Verdi, sinó interpretant Che Gelida Manina de la Bohème de Puccini. El motiu és que durant el concurs se li va requerir interpretar un do de pit, i el tenor no coneixia cap ària de verdi amb aquestes característiques, d’aquesta forma el gran intèrpret es va convertir en el primer cantant en guanyar aquest prestigiós premi amb una obra no verdiana.
La part més destacada
E lucevan le stelle és una ària que es troba al tercer acte, on el protagonista, el pintor anarquista Mario Cavaradossi, entona com presoner al Castell de Sant’Angelo de Roma, moments previs en la seva imminent execució.
Comença amb un melancòlic i trist solo del clarinet mentre despunta l’alba, Cavaradossi recorda els moment més íntims viscuts amb la seva amant, Tosca, les estrelles es dissipen lentament i el guàrdia el crida per l’execució.
Escolta aquesta famosa peça de la mà de Jaume Aragall:
El Llibret
El llibret de Tosca va ser realitzat per Luigi Illica i Giuseppe Giacosa. Es basa en l’obra La Tosca de Victorien Sardou representada a Paris el 1887.
Trobaràs al llibret de l’obra complet al següent enllaç:
Si Vols Aprofundir Més
