Del 5 de Maig al 19 de Juny al Teatre Nacional de Catalunya
La Sinopsis
El Misàntrop és una de les peces més brillants de Molière, i el seu protagonista excel·leix entre tots els arquetips humans que poblen la literatura dramàtica universal.
Alceste és un home tocat per una aversió profunda a tot allò que respira i es mou al seu voltant, però té la virtut de resistir-se a qualsevol interpretació unívoca: si d’una banda és difícil que no simpatitzem amb la seva crítica hilarant i implacable de la hipocresia, la mediocritat i la petulància que l´envolten, de l’altra també costa passar per alt les seves febleses i contradiccions, la seva condició de botxí i de víctima al mateix temps.
Quan escriu El misàntrop Molière, malalt i abandonat per la seva esposa, expressa de la mà del protagonista (Alceste) el seu desgrat amb el gènere humà i la societat del moment. Sorprèn comprovar com, tot i haver estat escrita al segle XVII, El misantròp no ha perdut vigència. D’alguna manera, la societat continua oferint motius de sàtira i ridiculització que encaixen perfectament amb la divertida peça de Molière.
És precisament, amb la voluntat decidida de subratllar-ne la vigència i la modernitat que Georges Lavaudant ha revisat aquest clàssic universal, i ho fa amb un text traduït, i amb un equip de pesos pesants de l’escena catalana actual.
El gènere
Drama. Durada 2 hores i 30 minuts.
El Repartiment
Personatge | Intèrpret |
Alceste | Jordi Boixaderas |
Philinte | Jordi Bosch |
Oronte | Lluís Soler |
Célimène | Marta Marco |
Éliante | Anna Ycobalzeta |
Arsinoé | Rosa Novell |
Acaste, marqués | Carles Martínez |
Clitandre, marqués | Jordi Martínez |
Guarda de la marescalia | Ramón Giró |
Dubois criat d´Alceste | Miquel Bonet |
L’Actor més Destacat
Jordi Boixaderas (Sabadell,1959), és un actor de teatre, cinema i televisió, i doblador de pel·lícules en català.
És un enamorat de la poesía i la paraula, que ha recitat en diversos espectacles. A partir de 1985 va iniciar la seva particular cursa en les arts escèniques amb el Teatre Estable de Sabadell. Ha estrenat autors catalans com ara Josep Maria Benet i Jornet, Joan Cavallé, Sergi Belbel, Jordi Galceran i Narcis Comadira, i tampoc hi falten en el seu repartiment autors clàssics com Shakespeare, Goldoni, Brecht o Molière. A partir d´El temps i els Conwway es converteix en un actor regular als escenaris.
A part de la seva faceta d’actor de teatre destaca com a doblador i actor en gran part de les pel·lícules traduïdes al català, de fet el propi actor va estudiar filologia anglesa esdevenint un dels traductors homologats per TV3.
Aquestes són algunes de les seves interpretacions més importants:1994 Othelo, 2001 Sum Vermis, 2002 Amants, 2004, El mètode Gronholm, 2009 Mort d’un viatjant , i també ha destacat en sèries de televisió: 1994 Poblenou, 1998 Laberint d´ombres, 2002 Mirall trencat i el cor de la ciutat, 2005 Ventdelplà.
L’Escenografia
L’acció es desenvolupa durant un dia i en un mateix escenari, la casa de Celimena, a Paris.
L’Autor
Jean-Baptiste Poquelin anomenat Molière, (15 de gener de1622- 17 de febrer 1673), va ser un dramàturg i actor francès i un dels més grans comediògrafs de la literatura occidental. Considerat el pare de la Comédie Française
Despietat amb la pedanteria dels falsos savis, la mentida dels metges ignorants, la pretenciositat dels burgesos enriquits, Molière exalta la joventut, a la qual vol alliberar de restriccions absurdes. Molt allunyat de la devoció o l’asceptisme, el seu paper de moralista acaba en el mateix moment que afirma: “No sé si és millor treballar a rectificar i suavitzar les passions humanes que pretendre eliminar-les per complet¨”, basant aleshores el seu principal objectiu en “fer riure a la gent honrada”.
Algunes de les seves obres més destacades són: Tartufo 1664, Don Joan 1665, L´avar 1668, El malalt imaginari, 1673.
La Curiositat
Malgrat ser considerada per molts l´obra mestre de Molière, El Misàntrop, no es traduí al català fins el segle XX, mentre que altres peces seves ja havien estat realitzades molt abans. El motiu el podem trobar en l’escrit de Josep María de Segarra a La Publicitat el 1923, El Misàntrop és “la peça dels connaiseurs” ; “l’obra més cridanera, més pensada i més ben acabada fet que provoca que no sigui precisament l´obra del públic”
Si Vols Aprofundir Més
