Android App

Agenda

Google Plus

Facebook

Twitter

Newsletter

Iphone App

Der Freischütz (El Caçador Furtiu) - Fins el 30 de Maig

Les Dates 

Del 12 al 30 de Maig, El Caçador Furtiu al Gran Teatre del Liceu

L’Argument

Der Freischütz es basa un conte fantàstic de Johann August Apel del mateix títol publicat el 1810 al recull Gespensterbuch i el llibret és obra de Johann Friedrich Kind.

Basada en una llegenda popular, amb elements fàustics, se situa en una zona boscosa i salvatge de Bohèmia. El protagonista, el guardabosc Max, ha de guanyar un concurs de tir per obtenir la mà de la seva estimada Agathe i es troba en un moment de desànim, situació que aprofita un esperit demoníac, Samiel, per mitjà del malvat caçador Kaspar, per intentar comprar la seva ànima.

En la famosa escena de la Gorja dels Llops, els dos homes elaboren les set bales infernals que li han de donar la victòria. La darrera és destinada secretament a matar Agathe, però un sant ermità protegeix la corona nupcial de la noia i qui mor i es condemna és Kaspar. El príncep Ottokar perdona Max, per bé que li imposa un any de conducta exemplar per pagar la seva falta i poder casar-se amb l’estimada.  

Els Roles Principals

Role
Veu
Intèrpred
Max
Tenor
Peter Seiffert / Lance Ryan
Agathe
Soprano lírica
Petra-Maria Schnitzer / Bettina Jensen
Kaspar
Baix
Albert Dohmen / Lars Woldt
Ännchen
Soprano lleugera
Ofelia Sala / Elena de la Merced
Kilian
Tenor
Manel Esteban
Kuno
Baix
Rolf Haunstein
Ottokar
Baríton
Lauri Vasar
Un ermità
Baix
Matti Salminen / Friedemann Röhlig
Samiel
Part parlada
Àlex Brendemühl

El Cantant més Destacat

Peter Seiffert (Düsseldorf, 4 de enero de 1954) és un tenor alemany. Va estudiar en la Musikhochschule Düsseldorf debutant en la Deutschen Oper am Rhein Düsseldorf-Duisburg al 1978.


El 1979 va guanyar el segon premi de la Deutscher Musikwettbewerb començant una important carrera com tenor líric i posteriormente heroic en el Festival de Bayreuth (1996-2005), Zurich Staatsoper, Unter den Linden Berlin, Bayerische Staatspoer, Wiener Staatsoper, Metropolitan Opera i el  Liceu de Barcelona. 

Seiffert presenta una veu brillant, musical, incisiva, punyent i poderosa, la qual destaca pels seus rols principals en el Tannhaüser, Lohengrin, Parsifal, Fidelio i Cavalleria Rusticana. Finalment comentar que el tenor va guanyar el Premi Echo al 2006.
L’Estructura de l’Obra

Tres actes. Durada total dues hores i 40 minuts.
  
·    El Compositor

Carl Maria Von Weber (Eutin, 1786 – Londres 1826)  va ser un compositor, pianista i director alemany creador del moviment romàntic musical. Va tenir com a professor, entre d’altres el compositor austríac Michael Haydn, germà de Josef Haydn.
La seva fama es deu principalment a tres òperes: el caçador furtiu (1821), Euryantha (1823) i Oberón (1826). Entre les innovacions musicals de Webber cal destacar la utilització del leitmotivs i dels recitatius cantats en lloc dels habituals diàlegs parlats de l’òpera alemanya. Weber també va ser molt admirat per la seva brillant orquestració, la qual va exercir una gran influència sobre el compositor alemany Richard Wagner que va arribar afirmar que mai havia existit un músic més alemany que Weber.

Cal destacar també els dos concerts per clarinet realitzats el 1811, dues peces obligades en el reportori d’aquest instrument.

Estil artístic

Der Freischütz és considera la primera òpera romàntica alemanya, especialment per la seva identificació nacional i la seva càrrega emocional. Com a element característic de les òperes romàntiques destaca el clarosbscur on Weber també va treballar per primera vegada amb forts efectes de contrast clar i fosc, els quals recorden el clarobscur del Renaixement tardà.

Der Freischütz és una òpera romàntica fet  que es tradueix en un cant abrandat, púdic i en cap cas mecànic o artificiós.

La Curiositat

Els elements sobrenaturals, la lluita entre el bé i el mal, s’expressen en una música de gran inspiració i bellesa tímbrica. Són especialment estimades l’obertura, que integra els temes principals de l’òpera, les àries de Max i d’Agathe, i també l’escena de la Gorja dels Llops i els cors populars, especialment el cor de caçadors. El tema del dimoni es considera precedent del leitmotiv wagnerià.

La part més destacada

En l’inici de l’obertura es realitza un canvi d’il·luminació molt radical: amb els darrers sons del quartet de trompa, sinònim de la naturalesa indestructible, la música s’entenebreix en pocs segons. Una ombra enorme cau sobre l’escena musical: tons profunds i buits dels clarinets, instruments d’arc en trèmolo (amb els arquets vibrants) i, fins i tot, inquietants cops sords del timbal. Únicament amb tres compassos en gran pianissimo, Weber és capaç de fer-nos mirar a l’abisme d’una ànima atemorida.


El Llibret

Trobaràs al llibret de l’obra complet al següent enllaç:


Si Vols Aprofundir Més


e-book dels amics del Liceu - Comentari de l'obra

La Vampira del Raval

Bufaganda

14:45 Música entre dues guerres

L'espera

Agost

Yo, Sola

Coriolà

Sade was myself

Impro Horror Show

Gènesi una idea d'Europa

Intocable

The Artist

La Pesca del salmó al Iemen

De tu ventana a la mía

Wilaya

El Bulli: Cooking in Progress

Katmandú

J.Edgar

War Horse

La intervención de Hugo

Catalunya Visió

CIFB

Catalunya 1400

Tecnorevolució

Més Fotoperiodisme

Eugène Delacroix

Goya. Llums i Ombres

Un Collage abans del Collage

Il Divo

Andreu Rifé

Rèquiem de Fauré

Ana Belén

Els Amics de les Arts

El Rèquiem de Mozart

Concert d'Aranjuez

Mikel Erentxun

Luz Casals

19 La Simfonia Linz

Big Mamma

Harlem Jazz Club

Joan Vidal Sextet

Miguel Zenon Quartet

Lluís Coloma Trio

Escriu un PreViu

La Bohème

Sarrià-St Gervasi òpera

Montserrat Caballé

Le Nozze di Figaro

Anys de Prosperitat

I el Món Gira

Biografia Steve Jobs

Obre els ulls i desperta

Olor de Tinta

El Jardí Oblidat

La Veu i la Fúria

1Q84

Les Ombres en la Nit

Carn de Canó