Del 12 al 30 de Maig, El Caçador Furtiu al Gran Teatre del Liceu
L’Argument
Der Freischütz es basa un conte fantàstic de Johann August Apel del mateix títol publicat el 1810 al recull Gespensterbuch i el llibret és obra de Johann Friedrich Kind.
Basada en una llegenda popular, amb elements fàustics, se situa en una zona boscosa i salvatge de Bohèmia. El protagonista, el guardabosc Max, ha de guanyar un concurs de tir per obtenir la mà de la seva estimada Agathe i es troba en un moment de desànim, situació que aprofita un esperit demoníac, Samiel, per mitjà del malvat caçador Kaspar, per intentar comprar la seva ànima.
En la famosa escena de la Gorja dels Llops, els dos homes elaboren les set bales infernals que li han de donar la victòria. La darrera és destinada secretament a matar Agathe, però un sant ermità protegeix la corona nupcial de la noia i qui mor i es condemna és Kaspar. El príncep Ottokar perdona Max, per bé que li imposa un any de conducta exemplar per pagar la seva falta i poder casar-se amb l’estimada.
Els Roles Principals
Role | Veu | Intèrpred |
Max | Tenor | Peter Seiffert / Lance Ryan |
Agathe | Soprano lírica | Petra-Maria Schnitzer / Bettina Jensen |
Kaspar | Baix | Albert Dohmen / Lars Woldt |
Ännchen | Soprano lleugera | Ofelia Sala / Elena de la Merced |
Kilian | Tenor | Manel Esteban |
Kuno | Baix | Rolf Haunstein |
Ottokar | Baríton | Lauri Vasar |
Un ermità | Baix | Matti Salminen / Friedemann Röhlig |
Samiel | Part parlada | Àlex Brendemühl |
El Cantant més Destacat
Peter Seiffert (Düsseldorf, 4 de enero de 1954) és un tenor alemany. Va estudiar en la Musikhochschule Düsseldorf debutant en la Deutschen Oper am Rhein Düsseldorf-Duisburg al 1978.
El 1979 va guanyar el segon premi de la Deutscher Musikwettbewerb començant una important carrera com tenor líric i posteriormente heroic en el Festival de Bayreuth (1996-2005), Zurich Staatsoper, Unter den Linden Berlin, Bayerische Staatspoer, Wiener Staatsoper, Metropolitan Opera i el Liceu de Barcelona.
Seiffert presenta una veu brillant, musical, incisiva, punyent i poderosa, la qual destaca pels seus rols principals en el Tannhaüser, Lohengrin, Parsifal, Fidelio i Cavalleria Rusticana. Finalment comentar que el tenor va guanyar el Premi Echo al 2006.
L’Estructura de l’Obra
Tres actes. Durada total dues hores i 40 minuts.
· El Compositor
Carl Maria Von Weber (Eutin, 1786 – Londres 1826) va ser un compositor, pianista i director alemany creador del moviment romàntic musical. Va tenir com a professor, entre d’altres el compositor austríac Michael Haydn, germà de Josef Haydn.
La seva fama es deu principalment a tres òperes: el caçador furtiu (1821), Euryantha (1823) i Oberón (1826). Entre les innovacions musicals de Webber cal destacar la utilització del leitmotivs i dels recitatius cantats en lloc dels habituals diàlegs parlats de l’òpera alemanya. Weber també va ser molt admirat per la seva brillant orquestració, la qual va exercir una gran influència sobre el compositor alemany Richard Wagner que va arribar afirmar que mai havia existit un músic més alemany que Weber.
Cal destacar també els dos concerts per clarinet realitzats el 1811, dues peces obligades en el reportori d’aquest instrument.
Estil artístic
Der Freischütz és considera la primera òpera romàntica alemanya, especialment per la seva identificació nacional i la seva càrrega emocional. Com a element característic de les òperes romàntiques destaca el clarosbscur on Weber també va treballar per primera vegada amb forts efectes de contrast clar i fosc, els quals recorden el clarobscur del Renaixement tardà.
Der Freischütz és una òpera romàntica fet que es tradueix en un cant abrandat, púdic i en cap cas mecànic o artificiós.
La Curiositat
Els elements sobrenaturals, la lluita entre el bé i el mal, s’expressen en una música de gran inspiració i bellesa tímbrica. Són especialment estimades l’obertura, que integra els temes principals de l’òpera, les àries de Max i d’Agathe, i també l’escena de la Gorja dels Llops i els cors populars, especialment el cor de caçadors. El tema del dimoni es considera precedent del leitmotiv wagnerià.
La part més destacada
En l’inici de l’obertura es realitza un canvi d’il·luminació molt radical: amb els darrers sons del quartet de trompa, sinònim de la naturalesa indestructible, la música s’entenebreix en pocs segons. Una ombra enorme cau sobre l’escena musical: tons profunds i buits dels clarinets, instruments d’arc en trèmolo (amb els arquets vibrants) i, fins i tot, inquietants cops sords del timbal. Únicament amb tres compassos en gran pianissimo, Weber és capaç de fer-nos mirar a l’abisme d’una ànima atemorida.
El Llibret
Trobaràs al llibret de l’obra complet al següent enllaç:
Si Vols Aprofundir Més
