Fins el 20 d’Abril, Cavalleria Rusticana i Pagliacci al Gran Teatre del Liceu.
L’Argument
Estrenada el 17 de Maig de 1890, Cavalleria rusticana es contextualitza en un poble de Sicília el dia de Pasqua. Els costums sicilians es troben molt presents en l’òpera, en l’estil marcat pel naturalisme francès de subratllar la incidència del medi de conducta dels personatges.
L’argument mostra un triange amorós format per Turiddu, la seva promesa Santuzza, i la seva amant Lola. La gelosia porta a Santuzza a delatar al marit de Lola, Alfio, el comportament de la seva dona. Tots els personatges són conscients de com es resoldrà el conflicte després que Turiddu accepti el desafiament del marit enganyat.
El crit en sicilià amb què una dona del poble anuncia la mort de Turiddu tanca bruscament l’obra.
Els Roles Principals
Role | Veu | Intèrpred |
Santuzza | Soprano | Ildiko Komlosi / Luciana D’Intino / Paoletta Marrocu |
Turiddu | Tenor | Marcello Giordani / José Cura / José Ferrero |
Alfio | Baríton | Marco Di Felice / Vittorio Vitelli |
Lola | Mezzosoprano | Ginger Costa–Jackson / Claudia Schneider |
Lucia | Contralt | Josephine Barstow / Victoria Livengood |
El Cantant més Destacat
Marcello Giordani (Gener 1963 – Augusta, Itàlia) és un tenor operístic que ha actuat en els teatres més importants del món. Destaca la seva especial relació amb el “New York Metropolitan Opera” on ha cantat en 170 representacions des del seu debut al 1993.
Giordani ha esdevingut un cantant de primeríssim nivell perquè és l’únic tenor que ha estat capaç de dur a terme rols que els primers tenors de l’actualitat eviten. És valent i té volum suficient per cantar als teatres més grans, no tan sols destaca per la seva potència, sinó també pel timbre seductor de la seva veu així com el dinamisme i color tan necessaris en el repertori belcantista.
Trobaràs més informació en el seu lloc web:
L’Estructura de l’Obra
Un únic acte. Durada total 55 minuts.
· El Compositor i Estil artístic
Pietro Mascagni (Decembre, 1863 – Agost, 1945) va ser un compositor italià d’estil verista. Mascagni va escriure un total de disset operes i operetes, vàries peces orquestrals així com música per piano. En el decurs de la seva carrera mai va repetir un èxit de les dimensions de Cavalleria Rusticana, probablement perquè sempre va refusar de repetir el seu mateix estil, mostrant un afany d’innovació constant.
Cavalleria Rusticana es va convertir en un èxit no tan sols als teatres italians, sinó també als europeus, i va esdevenir un símbol del nou estil, contraposat al verdià, encara en vigor en aquella època. Creant un gènere en sí mateix i, posteriorment, amb el recolzament de la creació de Leoncavallo Pagliacci, el que avui en dia anomenem Verisme. És a dir, l’òpera al servei de la veritat; amb uns arguments dramàtics, però versemblants, allunyats de les grans corts, per acostar-se al poble amb un estil de cant molt més dramàtic i amb un cant spianato – aplanat, sense la utilització d’adornament i coloratures innecessàries.
La Curiositat
Si no vas al Liceu, pots presenciar l’obra cavalleria rusticana als cinemes Cinesa en un gran qualitat de so:
La part més destacada
L’intermezzo d’aquesta obra és una de les grans joies dels quatre cents anys d’història de l’òpera.
El Llibret
Trobaràs al llibret de l’obra complet al següent enllaç:
Si Vols Aprofundir Més
