L’Argument
Estrenada el 26 de juliol de 1882 a Bayreuth, Parsifal és una obra de gran valor simbòlic i metafísic i constitueix el màxim exponent de la idea de redenció tan impregnada en l’obra wagneriana.
En l’òpera original l’acció es desenvolupa al castell de Montsalvat, en el qual es troba la cofradia dels monges caballers, que dirigits pel Rei Amfortas, tenen la missió de protegir el Sant Grial i la llança que va ferir Crist al Calvari. A Montsalvat, però, els cavallers no poden celebrar el ritual sagrat del Grial, que els dóna vida i força, ja que el Rei es troba combalescent. El motiu és la combinació d’un pecat de seducció provocat per una dona, Kundry, i una ferida causada amb la llança sagrada que Klingsor, un cavaller expulsat de Montsalvat, li va prendre.
Els cavallers són conscients que només podran ser alliberats per un home savi per compassió, és a dir un home innocent que entengui la seva missió, no per preparació prèvia, sinó per compassió. Aquest home, tot i que inicialment és un noi valent, impetuós i ignorant, és Parsifal i l’obra de Wagner explica la gesta espiritual amb què aquest aconsegueix alliberar els cavallers del Grial.
Els Roles Principals
Role | Veu | Intèrpred |
Parsifal | Tenor | Klaus Florian Vogt / Cristopher Ventris |
Kundry | Soprano | Anja Kampe / Evelyn Herlitzius |
Amfortas | Baríton | Alan Held / Egils Silins |
Gurnemanz | Baix | Hans-Peter König / Eric Halfvarson |
Klingsor | Baix – Baríton | John Wegner / Boaz Daniel |
Titurel | Baix | Ante Jerkunica |
Klaus Florian Vogt (Heide el 1970) és un tenor alemany que destaca pels papers realitzats com a cantant wagnerià. Posseïdor d’un timbre de veu proper a la veu blanca, Vogt és un cantant notable, musical i sensible.
Altres rols que ha assumit el tenor, fora de l’esfera wagneriana, són el Pinkerton a Madame Butterfly, el Paul a Die tote Stadt Obreron i el Florestan en el Fidelio.
L’Estructura de l’Obra
Festival sacre en tres actes. Durada total 5 hores i 15 minuts.
· Acte I – 105 minuts
· Entreacte – 30 minuts
· Acte II – 65 minuts
· Entreacte – 30 minuts
· Acte III – 75 minuts
L’Escenografia
L’escenografia de l’obra presentada al Liceu és un viatge en els anys situats entre la Primera i Segona Guerra Mundial. Certament, s’altera l’espai cavalleresc i medieval de l’original obra de Wagner, convertint les noies flors en noies lleugeres d’una festa social i atenuant també el caràcter sagrat del Grial. L’arribada de Parsifal al tercer acte, per salvar el temple, sintetitza un clima emocional present en l’Europa d’entreguerres.
El Compositor i Estil artístic
Richard Wagner (Leipzig, 1813 – Venècia, 1883) va ser un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal.
Les seves composicions, particularment les darreres, són notables per la seva textura contrapuntal, les harmonies riques i la seva orquestració, i l'ús elaborat dels leitmotiv: temes associats amb personatges o situacions específiques. El llenguatge musical cromàtic de Wagner va ser un catalitzador pels desenvolupaments posteriors de la música clàssica europea, incloent-hi el cromatisme extrem i l'atonalitat. Va transformar el pensament musical per mitjà de la seva idea de Gesamtkunstwerk (obra d'art completa), personificada en el seu monumental cicle de quatre òperes L'Anell del Nibelung (1876).
La Curiositat
En la Barcelona de principis del segle XX va sorgir un important moviment prowagnerià, a causa del medievalisme i de l'orgull nacional que destil·lava l'obra de Wagner. Els ideals del nacionalisme català, que propugnava l'emancipació de Catalunya com a via per a retrobar la modernitat europea, va connectar amb el model Alemany sent una pauta a seguir.
En aquest context, Parsifal va proporcionar als intel·lectuals catalans el plaer de trobar Catalunya en el centre d'una òpera de Wagner. La identificació entre Montsalvat i Montserrat va ser instantània; la "santedat" de la muntanya del Grial no podia tenir cap altre significat que la més santa de les muntanyes catalanes.
La part més destacada
Tot i la dificultat d’escollir una part en les òperes wagnerianes donat el seu continuisme musical, destaca el preludi del primer acte de l’obra . Amor, Fe i Esperança es troben divits en tres parts, l’Amor és el càntic dels infants quan s’inicia la cerimònia del Grial, la Fe és un conjunt de temes matisadament brillants, finalment, l’Esperança mostra l’esperit d’unció en l’inici del preludi.
El Llibret
Wagner, desitjós de plasmar a l'escena les seves idees dramàtiques i filosòfiques, es converteix en el seu propi llibretista, del que resulta la figura completa del poeta-dramaturg-compositor, la música del qual serveix a les seves mateixes finalitats teatrals. Parsifal es basa en les llegendes medievals sobre el Grial a partir del poema de Parzival de Wolfram von Eschenbach.
Trobaràs al llibret de l’obra complet al següent enllaç:
Si Vols Aprofundir Més
