6, 7 i 8 d'Abril a les 21 hores, Basílica de Santa Maria del Mar.
L’Obra
La Missa de Rèquiem és una obra de Wolfang Amadeus Mozart basada en els textos llatins de l’acte litúrgic catòlic i interpretada en ocació d’una defunció. Es tracta de la dinovena i última missa escrita per al compositor. Estrenada a Viena el 2 de Gener de 1793, Mozart la va deixar inacabada al morir l’any 1791.
Una de les principals influències d’aquesta obra es pot trobar en el Rèquiem de Michael Haydn, composat en l’any 1771 per la mort de l’Arquebisbe de Salzburg S.C. Schrattenbach.
Instrumentació
El Rèquiem en re menor KV 626 va ser composada per orquestra simfònica, cor i veus solistes (soprano, contralt, tenor i baix). Els instruments responen a l’esquema clàssic d’una orquestra simfònica reduïda de finals del segle XVIII. En l’obra intervenen els següents instruments:
Instrument | Intèrpreds |
Violins Primers | 10 |
Violins Segons | 8 |
Violes | 6 |
Violoncels | 4 |
Contrabaixos | 2 |
Corno di basseto | 2 |
Fagots | 2 |
Trompetes | 2 |
Trombons | 3 |
Timbal | 1 |
Orgue | 1 |
L’Orquestra
L'Orquestra de Cambra de l'Empordà (OCE), fundada a Figueres l'any 1989, és l'única orquestra de corda professional i estable a Catalunya. Ha actuat a 43 països dels cinc continents, portant a terme més de 2.500 concerts. La seva versatilitat i funcionament organitzatiu com a fundació privada sense ànim de lucre, li permet portar la música des de poblacions petites empordaneses fins a grans ciutats com: París, Viena, Colònia (Alemanya) Nova York, Moscou, Tòquio, o Pequín. El seu director titular és, des de la seva fundació, el Mestre Carles Coll.
L’Estructura de l’Obra
Durada 55 minuts. Abans de morir, Mozart va aconseguir finalitzar tan sols tres seccions, d’un total de vuit: Introitus, Kyrie i Dies Irae. De la resta de la Seqüència, va deixar les parts instrumentals del cor, veus solistes i el xifrat del baix i orgue incomplets, a més a més d’anotacions per al seu deixeble Franz Xaver Süssmayer. Mozart també va indicar notes instrumentals i corals en el Domine Jesu i en el Agnus Dei. Cap escrit va ser finalitzat pel que respecte el Sanctus i el Communio. Süssmayer va completar la instrumentació de les parts restants, i va composar íntegrament el Sanctus. Finalment, al Comunio, simplemente va utilitzar els temes anteriors de l’Introito i el Kyrie, composats per Mozart, de cara a donar certa coherència a l’obra.
El Lloc
Santa Maria del Mar és una església gòtica de Barcelona, situada al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. És considerada l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada. L'exterior de l'edifici presenta un aspecte massís i robust, on es subratlla l'horitzontalitat, marcant-la amb motllures, cornises i superfícies planes. Globalment l'edifici forma un bloc compacte, sense panys de paret a diferents profunditats, típic del gòtic europeu, aquest fet provoca que la il·luminació sigui sempre molt plana, allunyada dels jocs de llum i aconseguint donar una sensació d’austeritat. A l’interior, la Basílica presenta tres naus, amb deambulatori i sense creuer. L'austeritat que percebem actualment és molt més gran que l'original, abans que la crema de 1936 despullés l'església de retaules i ornaments.
El Compositor i l’Estil artístic
Wolfrang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756 – Viena, 1791) va ser un compositor i pianista austríac, el qual se’l pot considerar com a pont entre el final del Neoclasicisme i el principi del Romanticisme. Nen precoç i amb només 6 anys va organitzar el primer concert per als emperadors de l’imperi Austro-Hungarès. L’artista va composar nombroses obres mestres tan en el terreny simfònic, on presenta 49 simfonies, com vocal amb 19 misses, i operístic on destaquen Le Nozze di Figaro, Don Giovanni, Così fan tutte, La Clemenza di Tito i Die Zauberflöte (La Flauta Màgica). El seu geni dramàtic va influir als seus seguidors, en especial als representants del teatre líric romàntic: Beethoven, Weber i Wagner.
La Curiositat
La missa del Rèquiem va ser encarregada pel Compte Franz von Walsegg, músic aficionat l’esposa del qual havia mort. El vidu, que romania en l’anonimat, desitjava que Mozart composés la missa en honor als funerals de la seva muller, fent creue als presents que l’obra havia sigut composada per ell mateix.
Mozart, obsessionat amb la idea de la mort, era molt sensible els elements sobrenaturals, a causa de la seva vinculació amb la francmasoneria. El propi compositor va creure que l’anonimat del missatger, juntament amb l’aparició de la seva malaltia, era un signe del seu propi destí i per tant la seva composició seria utilitzada en el seu propi funeral, fet que no es produir al ser l’obra estrenada dos anys després de la seva mort.
La part més destacada
En l’equador de l’obra trobem Lacrimosa dies illae, un dels fragments culpables de la popularitat de l’obra. Una part mística, on els violins tan sols serveixen per marcar el ritme, prenent les veus tot el protagonisme. Al final de la Lacrimosa els timbals comencen a retrunyir, les trompetes ploren juntament amb les veus profètiques que destil·len energia i tranquilitat i que ens condueixen al Domine Jesu Christe on participa un cor de nens.
Trobaràs un link per escoltar l’anterior part destacada:
Si Vols Aprofundir Més
