Fins el 17 d'Abril, una gran exposició a CaixaForum Barcelona.
La Temàtica
Construir la Revolució. Art i arquitectura a Rússia, 1915-1935 aborda un dels períodes més excepcionals de la història de l'arquitectura, el que va des dels anys previs a la Revolució d'Octubre fins a la fundació de la URSS. Els artistes plàstics i arquitectes s'uneixen sota la causa bolxevic per crear, a través de l'art i l'arquitectura, una nova societat basada en les idees socialistes.
El Contingut
La mostra està formada per unes 250 obres: fotografies d'arxiu dels edificis construïts entre 1920 i 1930 provinents del Museu Estatal d’Arquitectura Schusev de Moscou; dibuixos, pintures i maquetes de la Col·lecció Costakis del Museu Estatal d'Art Contemporani de Tessalònica i una selecció de fotografies en color i de gran format del fotògraf britànic Richard Pare realitzades entre 1992 i 2010 sobre els primers 15 anys de la història de la Unió Soviètica.
El Moviment i els Artistes
L’Estat soviètic sorgit de la Revolució Russa de 1917 va promoure un nou llenguatge visual per construir una nova societat basada en l’ideal socialista. La dècada i mitja que va seguir la Revolució va ser un període d’intensa activitat i innovació en el camp de les arts (i sobretot entre els arquitectes), marcat per les formes geomètriques pures. El nou Estat requeria nous tipus d’edificis, des de cases comuna, clubs i equipaments esportius per al proletariat victoriós, fins a fàbriques i centrals elèctriques, per fer front als ambiciosos plans d’industrialització, i també centres d’operacions per a la promulgació de polítiques d’Estat i la difusió de propaganda, entre els quals cal destacar el Mausoleu de Lenin.
Va ser un període destacat per la radicalitat de les propostes d'arquitectes com ara Konstantin Melnikov i Moisei Ginsburg, i d'artistes visuals del movimient constructivista, com ara Liubov Popova, Vladimir Tatlin, Kazimir Malèvitx, El Lissitzky o Gustav Klucis.
L’Obra escollida i L’Artista
La Casa-estudi de l’arquitecte K.S. Melnikov és l’edifici més emblemàtic de l’obra de l’artista. Construïda entre el 1927-31, es resumeix en dues torres cilíndriques encaixades i obertures d'un motiu regular hexagonal.
En quan als materials utilitzats, les dues torres són enreixats alveolars en maó. Seixanta de les més de dues-centes obertures són vidrades amb finestres de tres tipus diferents, les altres són obstruïdes amb un amalgama d'argila i d'enderrocs. Aquesta concepció no ortodoxa es va desprendre directament del racionament dels materials per l'Estat, limitant l’arquitecte a utilitzar només maó i fusta.
Konstantín Stepanovitx Melnikov, (Moscou, 3 d'agost de 1890 - 28 de novembre de 1974) va ser un arquitecte i un pintor rus. La seva obra arquitectònica, malgrat la seva brevetat (un decenni, de 1923 a 1933), l'ha col·locat com a una de les grans figures de la fi de l'avantguarda arquitectònica russa. Bé que associat als constructivistes, Melnikov era un artista independent, sense lligam constrenyedor a cap moviment artístic. En els anys 1930, negant-se a avenir-se a l'arquitectura estalinista ascendent, es va retirar de la pràctica i va treballar en tant que retratista i professor fins al final de la seva vida.
Trobaràs la imatge de l’edifici en el següent links:
La Curiositat
El govern rus va cedir a Melnikov els terrenys nus, fet que li va permetre contruir la casa anteriorment comentada al barri d’Arbat. El motiu d’aquesta generositat dels governants rau en el fet de l’èxit que va tenir l’artista amb el Pavelló Soviètic a l’Exposition Internacional des Arts Décoratifs et Industrials Modernes de París de l’any 1925.
El Video
Si Vols Aprofundir Més
